Des del naixement formal de les Constitucions paccionades del 1283 fins al 1714, exactament 23 monarques van jurar les Constitucions de Catalunya com a comtes de Barcelona per poder exercir el poder (amb el precedent de Jaume I el Conqueridor, que ja havia jurat els Usatges i la Pau i Treva el 1218 i 1228). Aquí tens la llista completa dels 23 sobirans que van passar per l'adreçador constitucional català: 👉 * Casal de Barcelona (1283–1410): Els fundadors del sistema * Pere II el Gran (1283): Jura a les Corts de Barcelona i instaura el pactisme: el rei no pot legislar sense l'acord dels tres braços. * Alfons II el Franc (1286): Jura i consolida els privilegis generals. * Jaume II el Just (1291): Jura i blinda la unió indissoluble dels territoris. * Alfons III el Benigne (1328): Jura a Barcelona en pujar al tron. * Pere III el Cerimoniós (1336): Jura i sota el seu regnat neix la Diputació del General (Generalitat) el 1359. * Joan I el Caçador (1387): Jura a Barcelona. * Martí I l'Humà (1397): Jura en persona en tornar de Sicília. 👉 * Dinastia Trastàmara i Guerra Civil Catalana (1412–1516) * Ferran I d'Antequera (1412): El primer Trastàmara és obligat a jurar a les Corts de 1412–1413 per ser acceptat. * Alfons IV el Magnànim (1416): Jura abans de marxar cap a Nàpols. * Joan II el Sense Fe (1458 i 1472): Jura el 1458, però per violar les lleis la Generalitat el destitueix el 1462. En acabar la guerra (1472), ha de tornar a jurar les Constitucions per recuperar el tron. Mentre Joan II va estar destituït per tirà, Catalunya va proclamar 3 comtes alternatius que van jurar les nostres lleis: 11. Enric IV de Castella (1462): Jura per mitjà dels seus lloctinents. 12. Pere IV el Conestable de Portugal (1464): Jura en persona a Barcelona. 13. Renat I d'Anjou (1467): Jura a través del seu fill i lloctinent Joan de Lorena. * Ferran II el Catòlic (1479): Jura i el 1481 aprova la Constitució de l'Observança ("Poc Valria") i la primera compilació impresa (1495). 👉 * Dinastia dels Àustries i Guerra dels Segadors (1516–1700) * Carles I (l'emperador Carles V) (1519): Els catalans es neguen a reconèixer-lo fins que ve en persona a Barcelona i jura el 1519. * Felip I (Felip II de Castella) (1563): Jura com a rei a les Corts de 1563–1564 i sanciona la segona compilació impresa (1588). * Felip II (Felip III de Castella) (1599): Jura i perfecciona el tribunal paritari de 18 jutges per controlar els abusos reials. * Felip III (Felip IV de Castella) (1626): Intenta governar sense jurar, però la pressió institucional l'obliga a jurar el 1626. En violar el jurament amb els abusos d'Olivares, Catalunya se'n separa el 1640. 👉 Durant la separació (1641–1652), després de la República Catalana de Pau Claris, 2 reis de França juren com a comtes de Barcelona: 19. Lluís I (Lluís XIII de França) (1641): Jura pel Pacte de la Péronne. 20. Lluís II (Lluís XIV de França) (1643): Jura en nom seu la regent Anna d'Àustria (el 1653 Felip IV recupera Barcelona tornant a jurar les Constitucions). * Carles II d'Àustria (1666 / 1679): Jura mitjançant la regent i ho ratifica amb la majoria d'edat. 👉 * Guerra de Successió: Els dos últims comtes constitucionals (1700–1714) * Felip IV (Felip V de Borbó) (1701): Jura solemnement a Barcelona, aprova el Tribunal de Contrafaccions i la compilació de 1704. Pocs anys després trairà el jurament i abolirà les Constitucions per la força (1716). * Carles III d'Àustria (1705): L'últim rei constitucional. Jura el 1705 i presideix les històriques Corts de 1705–1706, vigents fins a l'11 de setembre de 1714. Desde 1706 cap Rei ha jurat les Constitucions de Catalunya, per tant el títol de Comte de Barcelona està vacant. Evidendmrnt Felip VI de Borbó és un ursurpador: no les ha jurat i les Constitucions de 1706 repudien la Casa de Borbó. Segons la República ratificada 1/O/2017 la dignitat de comte de Barcelona recauria al Cap d'Estat restituit, és a dir, a la Presidència de la Generalitat.