Viatges en el temps fins a la Barcelona de l'any 1706. ​Un matí, un oficial del rei es presenta a la porta de casa teva acompanyat de dos soldats. Vol entrar a escorcollar el teu taller sense cap ordre judicial, t'exigeix llegir la correspondència privada que tens sobre la taula i et diu que, per ordre directa del monarca, queda embargada la meitat del teu patrimoni i que a partir d'avui hauràs d'allotjar i alimentar de franc tres soldats reials a la teva pròpia llar. ​Si visquessis al París de Lluís XIV, al Madrid de Felip V o a la Viena imperial, hauries d'abaixar el cap, obeir en silenci i donar gràcies si no acabes al calabós per rondinar. Ets un súbdit i la voluntat del rei és la llei. ​Però ets a Catalunya, un Estat de dret, el més antic d'Europa. I abans que l'oficial faci un sol pas dins de casa teva, treus de la prestatgeria un volum enquadernat en pergamí —les Constitucions i altres drets de Cathalunya— i li recordes 5 coses ben clares: 👉 ​No pots passar d'aquesta porta Segons les nostres Constitucions, el domicili d'un ciutadà català és inviolable. Sense un mandat judicial motivat i signat per un jutge ordinari de la terra, ni el mateix rei té dret a trepitjar el llindar de casa meva. 👉 ​Deixa aquesta carta on era El Capítol de Cort LXXIII aprovat el 1706 prohibeix terminantment a qualsevol ministre o oficial reial obrir, interceptar o llegir el correu privat dels ciutadans. El secret de la correspondència és sagrat. ​La teva ordre reial és paper mullat 👉 Em dius que portes una ordre signada pel rei? La Constitució de l'Observança ("Poc Valria", de 1481) estableix que qualsevol ordre reial que vagi en contra de les lleis pactades a les Corts és automàticament nul·la de ple dret. No tinc cap obligació d'obeir-la. 👉 ​El meu patrimoni no es toca i els soldats no entren Està expressament prohibida qualsevol confiscació o embargament de béns sense un judici previ i una sentència ferma dictada a Catalunya. I les tropes del rei tenen prohibit allotjar-se per la força a les cases dels particulars. 👉 ​Ens veiem aquesta tarda al Tribunal de Contrafaccions Si insisteixes a fer un sol pas més, avui mateix presentaré denúncia davant del Tribunal de Contrafaccions: un tribunal paritari i permanent on el rei no té majoria. I no només anul·laran la teva ordre en qüestió d'hores, sinó que tu pagaràs de la teva butxaca els danys, els perjudicis i la multa per haver violat les lleis del Principat. ​L'oficial reial s'ho pensa dues vegades, fa mitja volta i marxa amb la cua entre cames. ​Això no és una ucronia ni una fantasia literària. Era la vida quotidiana sota l'empara de les Constitucions de Catalunya fa més de tres-cents anys. ​Quan et diguin que abans del segle XIX a Europa només hi havia feudalisme, foscor i reis absoluts, explica'ls que aquí ja érem ciutadans lliures amb drets blindats per llei. I que precisament per això van necessitar un exèrcit de 80.000 homes profesionals per treure'ns-les i arrassar amb tot. Continuem i actualitzem les Constitucions mai derogades al Segle XXI.