Sergi Barceló

Ens ha deixat l'estimadíssim Josep Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2023. Poeta excels, escriptor dotat d’una llengua prodigiosa, ha enriquit com pocs el català que compartim des de la Safor, al País Valencià, i ens l’ha tornat més ric, viu i subtil. La seva força? Haver relligat la poesia catalana a tradicions literàries del país sencer i la Mediterrània tota, de la poesia grega a l’andalusí, passant per Nàpols i Sicília. Què més? Haver portat a la paraula narrada vides anònimes i històries truncades de la gent corrent: el món de Piera és un món rural de gent endurida pel treball de la terra. La Safor, paisatge mític i construcció literària, “una Grècia sense temples”. El seu exemple? Sempre va defensar, amb l'exemple de l'escriptura i l'activisme cultural, la llengua catalana, la seva unitat i la seva vida, contra els qui no han volgut altra cosa que anorrear-la. Per això la seva escriptura és un “gest de combat”, una “invitació a l’esperança”, i “la lluita quotidiana per posseir el futur”. Avui el reivindiquem i recordem: “No deixar-se devorar per la desesperació que ascla la sang com la destral fa amb l’arbre”. “Contra l’oblit, contra el poder, contra la misèria que ens conforma i aclapara. Per u mateix i per la vida. Pel crit que trau de la boira. Contra la desesperança”. Sí, això farem: "Obrir totes les finestres impossibles”. Adéu, amic estimat. Quin exemple ens deixes!