Sóc pas mestre jo!

Avui us porto una altra funcionària. Una altra funcionària que, tot i haver denunciat els fets i haver obtingut la protecció d’Antifrau, acaba quedant desprotegida en mans de la mateixa Oficina Antifrau. Vuit represàlies reconegudes per Antifrau després de denunciar assetjament laboral i detectar nomenaments d’urgència irregulars a l’Ajuntament. Antifrau li concedeix protecció, requereix a l’Ajuntament que actuï i adverteix fins i tot l’alcalde de possibles conseqüències sancionadores. Malgrat tot, és cessada de la seva feina, passa més de tres anys a l’atur i ha d’assumir personalment les despeses dels procediments judicials. D’on estem parlant? De Mataró. I qui governa Mataró? David Bote, socialista, com no podia ser d’altra manera. I què fa l’Ajuntament? Ignora reiteradament els requeriments d’Antifrau, malgrat les advertències directes a l’alcalde. I arribem al 2026. Antifrau obre un expedient contra l’Ajuntament de Mataró i tres persones físiques. Però què fa tot seguit? El suspèn, a l’espera de les resolucions judicials. I això, ho fa, tenint la treballadora tres resolucions judicials favorables, inclosa una indemnització per danys morals, reconeguda pel TSJC. Antifrau, amb resolucions judicials fermes, atura el procediment. Saps quant ens costa mantenir aquesta Oficina que hauria de vigilar i protegir les persones que denuncien? 6,96 milions d’euros anuals de pressupost, dels quals 5,69 milions són remuneracions del personal. Una oficina que hauria de protegir els denunciants i acaba deixant-los desprotegits, per amiguismes i partidismes. Que xuli piruli tot plegat, eh? Peró tu, quin escàndol monumental per una plaça de policia local, amb tot el procés revisat fil per randa! Riu-te’n tu de les clavegueres espanyoles, eh Salvador Illa?