No només m'hi vaig negar. Vaig exigir reunir-me amb l'"estat major" per explicar per què suspendre era posar Catalunya als peus de Madrid. Van dir acceptar-ho. Vaig escriure, amb un equip de juristes i experts, una Declaració d'Independència com Déu mana (que em van fer deixar en un ordinador de Palau) que no és la que van fer servir després, tan ideològica i eixorca. Vaig anar a parlar amb la CUP i altres actors per pressionar els dubtosos. Encara em giren la cara, els pressionats. Més els val. Vaig coordinar-me amb la gent que lluitava perquè els suspensionistes perdessin. Estàvem guanyant fins que Urkullu i Mas es van reunir amb Puigdemont i Junqueras va desaparèixer. Vaig treballar amb pagesos, sindicats, estudiants, amb gran discreció, per preparar les accions post declaració. Vaig portar representants de banca internacional a parlar amb membres del govern per finançar la transició. Vaig pressionar diputats i consellers un a un. Encara m'ho retreuen i per això el veritable cordó sanitari és aquest. Vaig escriure articles en aquell moment explicant que hi havia qui sospesava la suspensió i per què era un error o una traïció, i què hi havia en joc amb la DUI. Ho va piular fins i tot Assange. Em van fer fora de Rac1 per dir que calia DUI clarament. Aquí ho podeu escoltar: youtu.be/n24GTbNj8K4?is=vxPZ… Vaig escriure discursos per diputats independentistes pel dia d'una Declaració real. Vaig dir que no a ser diputat a les eleccions d'aquell desembre. I ho vaig explicar a tothom qui em va voler escoltar (protegint la gent encausada o encausable al màxim): aquest video és només el que els mitjans de comunicació van difondre perquè ens presentàvem a les eleccions, 17k persones havien votat a les primàries. Des d'aleshores, no m'he mogut. Hem muntat moviments, primàries, i un partit. Hem fet activisme sense parar per desfer el mal que van fer i donant la benvinguda a tothom qui cregui que val la pena defensar el país i la independència de cara, vingui de l'espai polític que vingui. Aquest és l'esperit que volem portar a tot arreu, també al cor de la bèstia, sí, a trencar els pactes de desescalada que van començar amb la suspensió que em vaig negar a fer i a que fessin. M'enfrontaré amb qui faci falta, encara que m'ofereixin l'oro i el moro, com he fet sempre. Foraespanya.cat