CAS REAL. Una cap d’estudis m’explica l’altra cara de començar el curs: tenir tota l’organització preparada i haver-la de refer una vegada i una altra. Durant l’estiu prepara els horaris intentant atendre tantes peticions de la plantilla com pot. Ajusta reduccions per facilitar la conciliació, encaixa especialitats i busca que els tutors tinguin el màxim d’hores de desdoblament amb el seu grup. Tot plegat, per intentar compensar unes mancances que hauria de resoldre el Departament. Ho deixa preparat perquè, el primer dia de setembre, tots els docents puguin consultar com s’organitzarà el curs. Però a l’agost un docent li comunica que finalment no farà la reducció de jornada prevista. Aquella reducció estava encaixada amb altres jornades i suports, i el canvi l’obliga a refer bona part dels horaris de primària. I aquí també ho vull dir clar: no podem posar tots els equips directius al mateix sac. N’hi ha que ho fan molt bé, que escolten i que intenten cuidar la seva plantilla. Quan aquesta cap d’estudis torna a tenir els horaris resolts, el Departament adjudica una dotació per cobrir reduccions dels majors de 55 anys, poc abans de començar el curs. Eren necessitats que ja es coneixien. Si el recurs hagués arribat amb previsió, s’hauria pogut incorporar a l’organització inicial. Però arriba tard i toca tornar a refer els horaris. M’explica el desgast que comporta treballar part del juliol i no poder desconnectar del tot durant l’estiu. I la sensació que aquesta feina només es veu quan alguna cosa no funciona. Els docents tenen dret a les seves reduccions i a la conciliació. I qui organitza el centre també necessita previsió, recursos a temps i respecte per la feina que fa. Continuaré denunciant les decisions injustes, però també vull reconèixer les direccions que ho fan bé. Cuidar l’escola pública també és cuidar els equips directius que cada dia s’esforcen per fer-la funcionar.