joan garrigo retweeted
Si del que es tracta és desestabilitzar Espanya, déu n'hi do la sacsejada que arriba de l'exili.
joan garrigo retweeted
Sobre l'entrevista a @KRLS.
Molts ja us encarregueu d'explicar el que no us agrada.
Em centro amb el que a mi m'ha agradat:
- Fer anar al gossos de periodistes de El Mundo a Waterloo.
- Rajar de qui s'ha de rajar, és a dir de Sánchez que porta 8 anys governant.
- Criticar Sánchez i el PSOE no té res a veure en donar cap avantatge ni a PP ni a V0X partits oposats a Junts en l'eix nacional i en molts aspectes socials.
- Deixar clar que és l'únic que pot plantar cara tant a uns espanyolistes com els altres.
- Desmarcar-se dels traïdors d'ERC, especialment de Rufián.
- I no té perquè criticar a qui no governa i no ha estat el seu interlocutor els darrers 8 anys.
- Confirma que és el polític a qui més pànic i odi tenen els ñordos d'esquerres i de dretes.
- Ha agitat la campanya del país del costat.
- Afavoreix al seu partit marcant perfil propi i demostrant que és l'únic que pot plantar cara a l'estat espanyol, -juntament amb Alhora que fins ara és massa petit-.
- Demostra que políticament està molt per sobre de Sánchez, Feijoo, Abascal o Rufián.
- La seva estratègia és encertada.
M'he deixat algun altre cosa que us hagi agradat?
vilaweb.cat/noticies/entrevi…
joan garrigo retweeted
La Vanguardia (@LaVanguardia, heu tornat a X?), El Periódico (@elperiodico) El País (@el_pais),… Si me’n deixo, m’ho dieu si us plau.
Alguns dels mitjans que avui utilitzen el cas Trias per carregar contra l'entrevista del president @KRLS Puigdemont a El Mundo, van avalar i amplificar les mentides contra l'aleshores alcalde de Barcelona. I no van posar en dubte la victòria sustentada en mentides d'Ada Colau.
joan garrigo retweeted
Les campanyes electorals a Catalunya acostumaven a ser una altra cosa, fins i tot quan eren eleccions espanyoles.
Després va arribar Ciudadanos. I tot es va ennegrir... el discurs, les actituds, tot. Toxicitat 100%.
Aquesta campanya és francament depriment. El to tòxic i destructiu en què s’ha instal·lat certa gent aquí a Catalunya —i crec que ja sabeu de qui parlo— és francament depriment. No ens ho mereixem.
Crec que hauriem de rememorar aquell talent que teníem els catalans: el de ser capaços, des de la discrepància, de teixir i bastir consensos i avançar junts en la construcció, potser no nacional, però sí d’una certa prosperitat comuna.
Molt malament, sincerament.
Molt malament.
joan garrigo retweeted
Vatrus sou molt joves, però fa 9 anys la dreta i l'esquerra espanyola naven junts a les manis contra Catalunya, van votar el 155 i van perseguir i reprimir als catalans de dretes i d'esquerres.
Ah i fa només 7 anys, l'esquerra espanyola ens estava rebentant a l'aeroport i a Urquinaona.
I l'esquerra i la dreta espanyola han executat la mateixa enginyeria demogràfica per diluir la identitat i la llengua catalana.
Això és l'únic que ens hauria d'importar, la resta són ximpleries per distreure'ns. – at Sant Adrià de Besòs, España
joan garrigo retweeted
Per als qui pensen que la defensa de la llengua pròpia és una exageració; per aquells que fomenten de manera perversa i infame la ida que aquesta defensa ens disposa en contra dels parlants d’altres llengües, els reprodueixo el que diu Amin Maalouf —políglota com molts libanesos— en el seu darrer assaig:
“La llengua d'un poble porta la seva memòria, els seus pensaments, la seva experiència, el seu geni únic, el seu orgull, la seva raó de ser. Res no justifica que sigui negligida, menyspreada i relegada a l'estatus d'un dialecte local”.
joan garrigo retweeted
Un dia el meu país va ser explicat per la mirada del caciquisme ranci nostrat, avui és explicat per allò del xarneguisme fashion cool.
La meva Catalunya mai l'expliquen, perquè destrossa el relat de tots dos.
Som qui som perquè som d'on venim, que no ens ho facin oblidar!
joan garrigo retweeted
🚨OPORTUNITAT ÚNICA A BARCELONA! 🏠✨ Lloguer de temporada a primera línia de mar a la Barceloneta. Vistes inmillorables, molta llum natural, ventilació excel·lent i sense despeses de comunitat. 0 €/mes, sense fiança ni comissió d'agència.
Per entrar-hi a viure ja! ⛺🌊
Un grup dels acampats a plaça Catalunya s'ha instal·lat aquesta matinada a la platja de la Barceloneta.
Inicialment, ho han fet a la zona del gimnàs, cosa que ha provocat el malestar d'alguns usuaris de l'espai 3catinfo.social/u8j #Matins3Cat
joan garrigo retweeted
14/
Nosaltres també us demanem.
Que us defenseu dels que volen que siguem dèbils per perpetuar-se a la cadira.
Una bona manera de fer-ho és subscriure’t a la nostra comunitat.
És gratis. I no està subvencionat rebost.menjometre.cat/
joan garrigo retweeted
Filtran las cuentas de Zapatero en el extranjero. El abogado Eduardo Martín Duarte enumerando a toda velocidad:🗣 "En Repiblica Dominicana 6 cuentas con un millón de dólares cada una,en Panamá 4 cuentas... en México 6 cuentas...." ¡BRUTAL! – at Albacete, Spain
joan garrigo retweeted
Metges estrangers en actiu a Catalunya, (2025): 12.850
Metges estrangers sense MIR: 6.425
- En una dècada hem augmentat en un 105% els metges estrangers
- A BCN, en només els sis primers mesos del 2025: se n'han incorporat 1.200
- Els extracomunitaris ja representen el 56% (més de la meitat) dels nous col·legiats del col·legí de metges de BCN.
•Veneçuela: 1.900, sense MIR
• Argentina: 1.250, sense MIR
• Colòmbia: 1.000 sense MIR
• Cuba: 600, sense MIR
• Perú: 400, sense MIR
• Altres (Equador, Bolívia, etc.): 775, sense MIR
…
Ai mira, la @orriolsderipoll torna a tenir la raó!
Dir-ho no és feixisme, ni racisme, volem metges de qualitat i això és vetllar perquè la salut de tots estigui en bones mans!
Feu-li arribar a la Terribas perquè deixi de fer el ridícul, que es veu que no ho sap
joan garrigo retweeted
Imagineu-vos si és baix el nivell dels partits d'esquerres espanyols que aquests dos són els seus candidats a presidir el gobierno🤦🤦♀️🤦♂️
joan garrigo retweeted
Replying to @AdaColau
Quina barra, menysprear d'aquesta manera el fart que se'n van fer, els nostres avis, a Catalunya, de ser pobres i treballar i lluitar.
joan garrigo retweeted
AIXÒ ES FALS, I JA N’HI HA PROU D’AQUEST COLOR!
HI HAVIA I HI HA MOLTS CATALANS QUE HAN ESTAT I SON GENT TREBALLADORA, I SEMPRE HAN VINGUT PERSONES A TREBALLAR!
ELS MEUS ANCESTRES VAN VENIR AL SEGLE XVI DEL NORD D FRANÇA PER A GUANYAR-SE LA VIDA, I EL MEU PADRÍ PATERN ERA FUSTER!
Los barrios populares de Barcelona los construyeron la gente trabajadora migrante que vino de Extremadura o Andalucía, y ellos también vinieron a trabajar sin ningún tipo de ayuda. Esperimentaron la discriminación de ser considerados de segunda clase y cuando ahora escuchan discursos racistas en sus barrios salen a decir no, aquí no.
joan garrigo retweeted
• 80% d’augment de morts mentre esperen una operació quirúrgica.
No hi ha vaga.
• Persones esperant més d’un any perquè se’ls reconegui el grau de dependència.
No hi ha vaga.
• Gent esperant gairebé 600 dies per una plaça residencial.
No hi ha vaga.
• Persones esperant més de vuit mesos per una prova diagnòstica o una visita a l’especialista.
No hi ha vaga.
• 103.055 persones mortes mentre esperaven que se’ls reconegués el grau de dependència.
No hi ha vaga.
• 3,4 milions de passatgers afectats per incidències greus de Rodalies.
No hi ha vaga.
• Gent amuntegada als trens i a les andanes.
No hi ha vaga.
• Avis morint tirats en lliteres als passadissos d’Urgències.
No hi ha vaga.
• Que es pagui més per un mena que per una persona que ha treballat tota la vida. No hi ha vaga.
…
Vuit anys sense fer res i avui convoquen una vaga política. El cinisme i la poca vergonya del sindicalisme no tenen límits.
joan garrigo retweeted
Per a tots els que esteu plorant pel que he dit i encara no heu entès de què va la pel·lícula:
Quan invoqueu la vaga de La Canadenca i les 8 hores laborals, oblideu una cosa: aquella vaga anava contra una patronal concreta, per unes condicions laborals concretes. Aturaven la producció, perjudicaven econòmicament l'empresa i pressionaven per aconseguir canvis.
Però avui, contra qui collons feu vaga?
Tenim problemes estructurals que fa anys que arrosseguem, amb governs d'un color i de l'altre que els han provocat o no han sabut solucionar.
I què fem? Piquets als carrers, impedir que la gent vagi a treballar, pares que no podem portar els fills a l'escola perquè no hi ha educadores...
Mentrestant, els polítics tan tranquils, i alguns fins i tot aprofitant la vaga per carregar contra l'oposició. S'ha de tenir collons!
I s'ha de ser estúpid per no adonar-se que ens l'estan fotent doblada.
Voleu fer una vaga per exigir responsabilitats als governs? Convocar una mobilització massiva davant del Congrés i pressionar directament els responsables polítics fins que donin respostes? Jo soc el primer que hi aniria!
Però aquestes vagues polititzades, que acaben perjudicant els mateixos treballadors que diuen defensar, mentre els responsables continuen tan tranquils, per mi no tenen cap sentit.
I encara menys quan alguns dels que les secunden continuen votant els mateixos partits que són els màxims responsables del desgavell!
Missatge pels piquets i moralistes "vagos":
Si tu vols fer vaga, fes-la. És el teu dret.
Però no m'obliguis a secundar-la impedint-me el pas quan he de portar el meu fill a l'escola i anar a treballar per alimentar la meva família.
Jo he decidit no secundar una vaga convocada per aquells que considero responsables dels mateixos problemes dels quals ara es queixen.
Tu tens dret a fer vaga i jo tinc dret a no fer-ne.
Tan difícil és d'entendre? És estúpid!
joan garrigo retweeted
Fa una mica de llàstima veure tantíssims mitjans, periodistes i opinadors parlant de ‘la darrera vaga general que va tenir lloc el 14 de novembre de 2012…’, bàsicament perquè és mentida.
A Catalunya, la darrera va tenir lloc el 3 d’octubre de 2017, després que la policia espanyola provoqués 1.066 víctimes durant la repressió desfermada l’1Oct.
Recordar que malgrat aquelles 1.066 víctimes, CCOO i UGT no van convocar oficialment la vaga general del 3 d'octubre de 2017 a Catalunya, sinó que l’aturada va ser impulsada per altres sindicats com la CGT, la CNT, la COS, la Intersindical-CSC i la IAC, a més de la plataforma Taula per la Democràcia. Malgrat ser presents a la Taula, CCOO i UGT no es van sumar formalment a la vaga com a centrals sindicals.
Memòria imprescindible contra l’amnèsia sobrevinguda i interessada dels qui no suporten recordar l’Octubre del 17.
joan garrigo retweeted
És molt graciós que en Martín ens expliqui que Madrid ha crescut tant en PIB per càpita gràcies a l'arribada de llatinoamericans treballadors, i no dels ganduls, quan ell sap tan bé com jo que molts dels llatinoamericans més ambiciosos i qualificats prefereixen emigrar als Estats Units, no a Espanya.
Encara és més graciós que atribueixi aquest creixement a la immigració llatinoamericana quan les dades oficials del Ministeri de Treball indiquen que els treballadors de nacionalitat americana guanyen, de mitjana, MENYS que els africans que tant critica (18.725,6€ vs. 18.951,1€), un 28% menys que els europeus comunitaris (25.950,8€) i un 35% menys que els espanyols (28.662,5€).
I que, en canvi, obviï el forat negre en què s'ha convertit Madrid, absorbint bona part de l'activitat econòmica i productiva del seu entorn per construir el «Gran Madrid» a cop de talonari públic, en un joc de suma zero absurd i desastrós per a Castella. I tot plegat, mentre els madrilenys es veuen obligats a pagar preus de Nova York per un catau sense finestres al barri de Salamanca...
A Catalunya, Martín, tenim molts problemes a resoldre, però molts d'ells són circumstancials i reversibles.
El que em sembla d'una arrogància i una ignorància extraordinàries és que tinguis la barra de qualificar de «càncer nacionalista» la societat catalana, que ha fet aportacions a la cultura, la ciència i el progrés de la humanitat que molts països sencers no han estat capaços d'igualar.
Veuràs, episodis de decadència similars, i de molt pitjors, els hem viscut multitud de vegades al llarg dels últims tres segles. I, malgrat tot, Catalunya és el bressol de figures com Miró, Tàpies, Dalí o fins i tot Picasso, inexplicable sense Barcelona; arquitectes com Gaudí i Domènech i Montaner o urbanistes com Ildefons Cerdà; cuiners com Ferran Adrià, els germans Roca o Carme Ruscalleda, que han revolucionat la gastronomia mundial; esportistes com Kilian Jornet, Toni Bou o Marc Márquez, que dominen amb mà de ferro les seves respectives disciplines, i una institució com el Barça, amb una Masia única al món que, de la mà de Cruyff, ha format generacions de futbolistes guanyadors extraordinaris; científics de talla mundial com Joan Oró, Ramon Margalef, Valentí Fuster, Joan Massagué o Josep Baselga; i una tradició industrial i emprenedora que, des de la Revolució Industrial fins avui, ha estat capaç de construir multinacionals com Grifols, Puig, Mango, Fluidra o Hipra i convertir Catalunya en un dels pols industrials, científics i tecnològics a Europa.
I per si tot això fos poc, fins i tot vam tenir un paper destacat en el naixement de la teva Argentina independent! Dos catalans de Mataró, Domènec Matheu i Joan Larreu, van formar part de la Primera Junta de Govern de 1810, i Blai Parera, format a Catalunya, va compondre la música de l'himne nacional argentí. Ironies del destí...
I tot això no és fruit de la casualitat. És el resultat d'una societat amb una identitat pròpia, una cultura del treball, una tradició associativa i una capacitat extraordinària de generar talent, innovació i riquesa, fins i tot en les circumstàncies més adverses, com ho és pertànyer a un Estat fallit com Espanya.
Per això, Martín, no confonguis els problemes conjunturals de Catalunya amb una decadència irreversible. Els governs passen, les polítiques canvien i els cicles econòmics es capgiren. Però el talent, la cultura, les institucions i la tradició emprenedora d'un país no desapareixen d'un dia per l'altre.
Catalunya no és el producte d'una conjuntura política ni d'un cicle econòmic favorable. És el resultat de segles d'història, d'una societat que ha estat capaç de reconstruir-se després de guerres, derrotes, dictadures i tota mena d'adversitat i de tornar a situar-se a l'avantguarda del progrés europeu una vegada i una altra.
Fa segles que ens doneu per acabats. I fa segles que us equivoqueu. Tranquil, @martinvars, que Catalunya continuarà produint genis, empreses i riquesa molt després que les teves lliçons sobre la nostra decadència hagin caigut en l'oblit.
Cuando llegué en el 95, España era un gran país y una inspiración. Hoy es un país en decadencia, con una excepción: Madrid, que a diferencia de Barcelona, Bilbao y tantas otras, ha ido a mejor.
En el 95, Cataluña era la primera economía de España. Hoy lo es Madrid, con el 20% del PIB y 47.220 euros por habitante, frente a 42.492 en el País Vasco y 39.199 en Cataluña.
¿Por qué Madrid se libró de la decadencia? Porque aunque por toda España casi nadie tiene hijos y hace falta inmigración Madrid recibe sobre todo inmigración compatible: venezolanos, colombianos, peruanos y ecuatorianos, que ya hablan español y comparten nuestra cultura y religión. Porque Madrid da menos ayudas sociales y así atrae a los menos vagos. Porque cobra menos impuestos incluyendo el del patrimonio que ahora el socialismo le roba pero que esperemos que pronto se rectificará. Porque tiene más ética de trabajo en promedio. Y porque vota a la derecha: el PP gobierna Madrid desde 1995, el año en que llegué y la derecha atrae a menos vagos.
Mi esperanza es que en estas elecciones toda España gire a la derecha y termine con el cáncer socialista y nacionalista. Los socialistas crean una sociedad de vagos quejicas y así destruyen el mismo estado de bienestar que dicen defender. Los nacionalistas viven llorando de no tener su país aunque tienen enormes autonomías y apilan chiringuitos inútiles que hunden su economía sobre regulada.
Que se acabe el vago, sea español o extranjero. Estado de bienestar solo para los niños, los enfermos y los ancianos. El resto, a trabajar.
Solo trabajando se construye un gran país. Así era la España que conocí en el 95, y así espero que sea la del futuro.
El 29N, a votar a la derecha y a terminar con el tumor socialista.




























