Just començo a llegir Stéphane Mallarmé abans d’anar a dormir i cau un aiguat des de la foscor: ‘si «el Cel és mort», el no-res és un punt de partida que porta a la bellesa i a l'Ideal…’ Totes les nits com aquesta, doncs.

En paraules d’Espriu: ‘Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.’ La tossuda i convençuda determinació del president @KRLS Puigdemont ha vençut espanya, tota la seva arquitectura político-institucional i les seves clavegueres. Ni un sol dia a la presó ni als tribunals espanyols. Ni un de sol. Visca Catalunya lliure!

Fa 105 anys, C.P. Scott, un cèlebre editor britànic, va escriure ‘Comment is free, but facts are sacred’ (Les opinions són lliures, però els fets són sagrats). I pots pensar com vulguis i votar o no votar a qui et sembli, però els fets són clars: el 29N hi haurà una sola papereta a Catalunya sense obediències ni lligams espanyols: la de @JuntsXCat encapçalada per @miriamnoguerasM. No és una bona notícia per Catalunya perquè evidencia una espanyolització rampant del país. Però precisament perquè només hi ha una opció estrictament catalana, a veure si som capaços de superar fílies i fòbies i emetre un missatge clar des de l’independentisme. Bàsicament, perquè qui està per resoldre els problemes d’espanya i dels espanyols, mai podrà resoldre els problemes de Catalunya i dels catalans. Mai.

És una fita extraordinària. Enhorabona a tot l’equip i, ben especialment, al Lluís i a la Rosa. Van fer el primer número sense ni tan sols imaginar que en vindrien 399 més… i els que falten. Al servei dels creadors i de la indústria de la música en català. Sense cap complexe i amb tota la determinació. Visca l’@enderrock! @lluis_gendrau @rosamassaguer

El #Catalangate quedarà impune perquè els tres poders espanyols -executiu, legislatiu i judicial- consideren que espiar els catalans no revesteix cap gravetat... ‘circulen!’ El que seria un escàndol a qualsevol país democràtic, a espanya només és l’enéssima demostració que és un país de clavegueres pestilents interconnectades com demostra l’inforne d’Amnistia que denuncia la vergonyosa actuació de la Fiscalia espanyola en aquest cas. A la mateixa hora, el candidat d’ERC i de Podemos a Catalunya, Rufián, anunciava que el seu objectiu a les properes eleccions, que tota la seva acció política, està orientada a assegurar la continuïtat del gobierno espanyol, a garantit l’estabilitat de Pedro Sánchez, que ha estat un element indispensable per garantir la impunitat dels responsables del Catalangate. Ni rastre de la defensa de les llibertats de Catalunya ni dels drets dels catalans. Escolteu-lo. Ni en parla, només espanya i eks espanyols. Fàstic és poc.

Quan semblava que espanya no podia anar més avall, els espanyols de dretes estan entre Abascal i Feijóo, els d’esquerres entre Colau i Rufián, i els encara més alienats entre Sánchez i Montero. Vist aquest panorama caspós i caducat, és ben bé que Ramon Barnils tenia tota la raó: ‘ser independentista és una qüestió de bon gust’. Independència o vergonya, tu tries.

Ahir vaig poder parlar i escriure’m amb alguns dels 35 noms que acabaven de saber que la persecució de l’espanyolíssim Tribunal de Cuentas havia arribat al punt final i eren lliures. Persones que aprecio, estimo i valoro, i que es mereixen, per fi, aquesta alenada de llibertat. Perquè no eren a la presó però no eren lliures.Perquè estem parlant de fiances per valor de gairebé 9 milions d’euros que perseguien la ruïna dels perseguits i l’angoixa d’ells i de les seves famílies. Perquè són nou anys d’una causa demencial, oberta després que la Fiscalia i Sociedad Civil Catalana presentessin denúncies per les despeses del referèndum de l’1Oct i per l’acció exterior del Govern de Catalunya entre 2011 i 2017. Més enllà de les disputes, les renúncies i el caïnisme inoculat per la repressió al si de l’independentisme, crec que ens hauríem d’alegrar d’aquest final. Cap d’ells mereix patir el que han patit. Cap. I sí, especial admiració per aquells que malgrat la repressió i el patiment no s’han rendit; aquells no només no han claudicat sinó que continuen tossuts i determinats al servei de la pàtria i de la causa més noble i necessària que ens pot ocupar: la independència de Catalunya. (En Partal la qualifica de ‘la peça més cruel de la repressio’ i jo discrepo perquè sincerament penso que no ho és i perquè no hi ha cap necessitat de fer rànquings de crueltat espanyola. Però coincidim en que ha estat vençuda i cal alegrar-nos-en sincerament.)

Acaba etapa un dels bons. Un dels molt bons. (La sort és que es queda perquè els bons no marxen mai del tot.) Abraçada, amic, @JonInarritu

Avui que commemorem l’assassinat d’Estat (espanyol) del president Companys, tindrem memòria per la Gestapo que el va detenir, pels franquistes que van simular un judici i van perpetrar el seu assassinat… però també toca recordar el govern de la república espanyola que el va perseguir i empresonar. Perquè, com ara, el seu delicte no era ser d’esquerres o de dretes, el seu delicte era ser català i defensar les llibertats de Catalunya. Memòria? Sí, tota.

Mentre @cultura_cat denega projectes perquè inclouen autors ‘no catalans’ com Guillem d’Efak o Maria del Mar Bonet, avui es presenten Esquerra i socialistes esglaiats perquè la Generalitat valenciana censura autors catalans. La hipocresia, el cinisme i la comèdia bufa que protagonitzen socialistes i Esquerra al Parlament, no té fi. Se’ns pixen a la cara i diuen que plou, que deia aquell…

El el 20 de novembre de 2025, l'Ajuntament de Lleida es va adherir oficialment al Pacte Nacional per la Llengua. El paer en cap, Fèlix Larrosa, va lliurar el decret d'adhesió al conseller de Política Lingüística de la Generalitat, l’ínclit @VilaFx. Fins aquí sembla bonic, oi? Doncs el 12 d’octubre de 2026, fa dos dies, el compte de l’Ajuntament de Lleida publicava tot feliç la celebració racista de l’espanyolitat amb la Guàrdia Civil espanyola i, ja que hi eren, la inauguració d’un nou passatge: ‘Pasaje Ciudad de Lleida’. Mireu la foto, no és broma. Quan mirem d’explicar la presa de pèl espanyolitzadora que és el Pacte ‘por la lengua que nos dimos entre todos’, els alienats branden molt cofois els ajuntaments adherits per bé que masses, com ara el de Lleida, continuen promovent i explicant com maltracten la llengua, dia sí i dia també. Vergonyeta aliena per les entitats que continuen adherides a un Pacte que no és només que ens sigui inútil pel català, és que ens espanyolitza. El pacte que ens cal… la independència.