Mentre a la resta d'Europa els pagesos eren tractats com bestiar sense drets, a Catalunya les Constitucions van frenar en sec els abusos de la noblesa. Molt abans de la Revolució Francesa, el pactisme català va alliberar els camperols. La història oficial ho amaga. 👇 Ens han venut el mite d'una edat mitjana catalana fosca on el senyor feudal feia i desfeia al seu gust. Això potser passava a altres regnes, però a Catalunya el sistema va evolucionar cap a un model on la llei estava per sobre de l'espasa. Tot comença al segle XI amb els Usatges de Barcelona, el primer gran codi legal que va començar a posar ordre i límits jurídics a la violència arbitrària dels nobles, juntament amb les Assemblees de Pau i Treva. El canvi de paradigma real arriba amb la consolidació de les Corts Catalanes i el concepte de pactisme el 1283. A diferència de l'absolutisme, aquí el rei no dictava lleis per gràcia divina. Les Constitucions de Catalunya s'havien de negociar i aprovar a les Corts. Aquest mecanisme impedia que la noblesa i la corona modifiquessin les regles del joc de manera unilateral per esprémer i arruïnar les classes populars. El moment culminant d'aquest fre a l'abús nobiliari va ser la lluita dels pagesos de remença. Aquests camperols estaven sotmesos als "mals usos", uns drets senyorials brutals que els lligaven a la terra i permetien a la noblesa humiliar-los i confiscar-los els béns. Farts d'aquesta servitud, es van organitzar i es van alçar en armes al segle XV. Una revolució des de baix que va forçar el sistema a actuar. El resultat va ser la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486. Gràcies a la pressió camperola i a un marc jurídic que permetia l'arbitratge, es van abolir oficialment els mals usos a Catalunya, de forma pionera a Europa. El pagès català es va convertir en un home lliure. A partir d'aleshores podia abandonar la terra, deixar-la en herència als seus fills i, el més important, ja no estava subjecte als càstigs físics i econòmics arbitraris del seu senyor. Mentre a Catalunya un pagès del segle XVI ja gaudia de llibertat personal i de drets garantits per les Constitucions catalanes, a França l'absolutisme va escanyar el poble fins al 1789, i a Rússia l'esclavitud de la gleva va durar fins al 1861. Durant els segles XVI i XVII, sota l'empara de les Constitucions, el camp català va prosperar. Es van protegir les propietats, es van regular els contractes d'arrendament com la rabassa morta per donar estabilitat als viticultors, i el pagès tenia eines legals per defensar-se als tribunals si un noble intentava sobrepassar els seus drets. La llei escrita era l'escut. Tot aquest sistema avançat de garanties civils es va esfondrar l'any 1714. Amb l'entrada de les tropes borbòniques i els Decrets de Nova Planta, es van suspendre les Constitucions de Catalunya. L'absolutisme es va imposar per dret de conquesta i la llei va deixar de ser un pacte entre iguals per passar a ser una simple ordre del monarca, esborrant d'un cop de ploma segles d'avantatge social, jurídic i humà per la pagesia.