Ignasi Albors

SOBRE SUBVENCIONS.CAT, I LA FALTA DE TRANSPARÈNCIA Portem unes setmanes de polèmica contínua sobre aquestes webs que han posat llum al volum i destí dels 5,000M€ en subvencions de l'Administració catalana. Parlo de webs com subvencions.cat o el @Menjometre . Primer, la reacció general: “Això és d'extrema dreta” “Això només serveix per fer soroll polític.” Però després hi entres. Busques. Cliques. Relaciones dades. I de cop, alguna cosa grinyola. El descobriment... És una mica com obrir una porta que no sabies que existia. Busques una entitat qualsevol —per exemple, la cooperativa @idrabcn , l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona. Un nom solvent. Acadèmic. Respectable. D’allà en surten veus públiques conegudes. Articles. Opinadors. Discurs. Fins i tot, un sindicat (l'hiperactiu Sindicat de Llogateres) I llavors mires les dades: Més d’1 milió d’euros en subvencions en 4 anys. I penses: bé, pot ser normal. Moltes entitats reben ajudes públiques. Però aquí ve el punt clau. La pregunta que ningú fa: No és quant reben. És què representa això. És el 10% del seu pressupost? El 50%? O el 100%? Perquè això ho canvia TOT. I vas a la seva web. Busques memòries anuals. Comptes. Transparència financera. I no ho trobes. Ni rastre. I aquí és on tot encaixa. Perquè si una entitat: - Es defineix com a cooperativa - Es presenta com a actor independent - Influeix en el debat públic - però es finança principalment (o exclusivament) amb diners públics, ... llavors ja no estem parlant del que ens pensàvem. No és una cooperativa. És una externalització del sector públic. El problema no és legal. És conceptual. No estem parlant de corrupció. Estem parlant d’una arquitectura molt més sofisticada: - El Govern finança entitats - Aquestes entitats generen discurs... favorable a l'agenda política del propi Govern - El discurs apareix com a independent - Però en realitat està condicionat per l’origen dels recursos I així es construeix un ecosistema on sindicats “socials”, think tanks, observatoris i cooperatives, pretesos experts alimenten un relat que sembla independent, però que no ho és tant. Arribem al punt que volia explicar, i aquí tornem al principal objectiu de l'Open Data: Aquestes webs, tan criticades, no creen el problema. El fan visible. Es com encendre el llum en una habitació on sempre hi ha hagut coses… però ningú les mirava. I això incomoda. Perquè obliga a fer preguntes incòmodes: - Qui finança qui? - Amb quin pes? - Amb quina dependència real? I el més inquietant de tot. No és que hi hagi subvencions. És que no sabem què signifiquen. Sense context, sense percentatges, sense transparència completa, no podem distingir entre una entitat independent que rep suport públic o una entitat pública disfressada d’independent. Durant anys, ens han dit que la societat civil era el contrapès del poder. Potser encara ho és. O potser, en alguns casos, s’ha convertit en una extensió més sofisticada d’aquest mateix poder. I el problema no és que existeixi. El problema és que, fins ara, ningú s'ho mirava prou de prop. Teniu tota la info sobre aquest cas en concret a: Subvencions. cat: subvencions.cat/beneficiaris… Menjòmetre: menjometre.cat/entitat/la-hi… Web de l'IDRA: idrabcn.com/