Aquest dijous farem una DEVIR FEST al Luz de Gas per celebrar els 25 anys que portem editant jocs. En teníem moltes ganes i hem estat treballant en aquest projecte tres anys! De fet, estem bastant atabalats amb tot plegat. No volíem que fos un aniversari d'empresa típic, creiem que havíem de fer alguna cosa que tingués a veure amb el que hem estat fent i amb el per què ho fem. I al final la idea va ser convidar 25, dels més de 300 autors que hem editat, a que vinguessin a Barcelona a celebrar-ho amb nosaltres. I centrar el missatge en el fet que sense ells no hi hauria indústria del joc modern. Per acabar-ho d'adobar vàrem pensar en: quin joc destacaríem durant la festa? I vam triar el Metaure. Un joc que va ser el primer wargame que tota una generació d'europeus nascuda als anys 50 i 60 va tenir a l'abast. I per reblar-ho el seu creador, l'Eduardo Rojas, era de Barcelona. I n'hem fet 250, en una edició no comercial sinó commemorativa, que resumeix la idea de que fer jocs, dissenyar-los i fer-los jugar als altres porta conseqüències fabuloses de per vida. Com diem a DEVIR: "Abans... tot això eren camps!" 😂 Ens vam entestar en pensar que "si a nosaltres ens agradava jugar segur que trobaríem prou gent que ens comprés els jocs que volíem fer" i ha resultat que sí. Queden poques entrades a la DEVIR FEST, però també serem al DAU tot el cap de setmana i si veniu podreu conèixer als autors que han vingut expressament a l'aniversari. Podeu consultar els autors convidats a les xxss de @DevirCat Res més... gràcies per jugar i ens veiem aviat!

Dels meus tuits podríeu pensar, equivocadament, que no crec en els mestres ni en l’escola pública. És tot el contrari: justament perquè hi crec, quan veig que els resultats són merdosos, denuncio el que no funciona i intento incidir allà on penso que puc ajudar. L’exemple més clar és la relació estreta que @devircat ha establert amb en Jordi Hernàndez, campió de @ludoforta a Tarragona, que avui surt a @LaVanguardia. Fa poc més d’un any vam conèixer la història d’un professor d’educació física que, en una escola d’incommensurable dificultat, al bell mig de problemes socials, econòmics i culturals, va decidir fer servir els jocs de taula perquè els alumnes trobessin focus en coses positives: lluny de les pantalles i a prop dels companys i companyes. Evidentment, li vam obrir de bat a bat la porta del magatzem. El Jordi ens explicava que els nanos de Ludoforta estaven tan motivats que fins i tot s’havien colat al tren per venir al @DAUBcn —d’amagatotis— i passar el dia jugant a novetats. Després els vam convidar al @FestivalJoc de la Seu d’Urgell i vam iniciar un seguiment exhaustiu de la seva activitat. Avui, els nois i noies de Ludoforta ja lideren activitats de joc a Tarragona i rodalia: ensenyen jocs moderns als avis a les residències, participen en la formació de nous monitors i mantenen viu l’esperit de comunitat. Parlem d’alumnes que, de vegades, ni tan sols tenen espai a casa seva per desplegar un joc en condicions. Dins d’aquesta línia, des del despatx vam contactar amb @idealudica per treballar uns llibres més o menys “canònics” adaptats a les necessitats del professorat, tant a primària com a secundària. Us asseguro que ho hem fet “perquè calia”, no per fer-nos milionaris. Ara mateix les versions en castellà funcionen de meravella a Llatinoamèrica, mentre que les catalanes i castellanes vegeten al magatzem. Us les deixo aquí sota, per si us poden ser d’interès. Que estic fart de vagues d’ensenyament i que molts nanos arriben a carreres d’humanitats sense saber escriure ni haver llegit mai res que suposi un repte? Cert. Però això no treu que docents com en Jordi Hernàndez mereixin més atenció, més sou i, què carai, una pxxx estàtua eqüestre al mig de Tarragona.