Estimats amiguets! de @devircat i @deviriberia ! Un any més, arriba el "Bono Cultural Joven". El Monstrueiro de Cultura del camarada @ernesturtasun regalarà 400 euros a cada jove, convenientment repartits en compartiments estancs, per tal que pugui anar al cinema, al teatre, a un concert, a un museu o als toros! 400 pavos per comprar llibres, còmics, discos, videojocs, una càmera fotogràfica, un instrument musical, material artístic o programes informàtics. Per regalar dinerons a Netflix, Spotify, escoltar pòdcasts terraplanistes, fer cursets en línia i tenir videojocs al núvol. El que no pot comprar és un joc de taula. Repeteixo conceptes a fi que aquesta colla de rates, xixarel·los, anacoluts, banyuts de l'Índia, baziriveris i manillars de bicicleta que són els polítics que nosdimosentretodos entenguin de què va la història: Un joc de taula és una obra escrita, il·lustrada, dissenyada, editada, traduïda, impresa i distribuïda. Explica històries, transmet coneixement, interpreta el món i crea comunitat. Dona feina a autors, il·lustradors, traductors, editors, impressors i llibreters. Però, segons l’Administració, un videojoc és cultura i un joc de taula no. Una subscripció a Netflix és cultura. Una tarda jugant amb els amics, no. Una entrada per veure matar un toro és cultura. Un joc que et fa pensar, negociar, imaginar, riure i compartir una taula amb altres persones, no. Tot això seria simplement grotesc si no fos perquè parlem d’un programa públic dotat amb 160 milions d’euros. Diners de tots repartits segons els prejudicis culturals d’uns funcionaris i polítics que continuen pensant que els jocs de taula són una joguina infantil o una excentricitat per a quatre friquis. Mentrestant, les mateixes administracions celebren que els jocs s’utilitzin a les escoles, a les biblioteques, en programes socials i fins i tot en teràpies psicològiques. Ens expliquen que cal allunyar els joves de les pantalles, recuperar la conversa i reforçar els vincles socials. Potser si llegeixen aquest tuit muntaran un Observatori dels Jocs de Taula, una Mesa per la culturització bonificada dels Jocs de Taula, o una Comissió Interdepartamental sobre els efectes de l'excessiva imposició de taxes estrambòtiques als Jocs de Taula. Si els assistents cobren dietes no ho descarteu. La gran hipocresia d'aquests opositors a tertulians al Cafè de les Idees és que s'omplen la boca advertint-nos dels perills de les pantalles i de la necessitat de recuperar la presencialitat, mentre aboquen pasta a les multinacionals de les plataformes i dels videojocs i els editors de cartró els paguem la punyetera festa. No demano cap privilegi. Ni subvencions per a les editorials. Ni un tractament especial. Demano una cosa molt més senzilla: que el Ministeri de Cultura deixi de decidir arbitràriament que unes formes de cultura són dignes i unes altres no. O cardem tots o fotem la puta al riu! Els jocs de taula són cultura. Encara que el @culturagob continuï sense assabentar-se’n.