Quim

L’altre dia, en @pep_cruanyes Cruanyes es lamentava del lamentable estat d’abandó de la Duana de Barcelona, l’edifici de propietat estatal que fa dècades que és tancat davant del Pla de Palau. Podria semblar un cas de negligència. Però, gràcies a l’Arxiu Villaret i al meu infatigable amic @LTdeVillaret , sabem que el que passa dins d’aquell edifici no té res a veure amb l’abandó ni amb la deixadesa. És ben sabut que la Duana es va aixecar fa més de tres-cents anys sobre les ruïnes de l’antic convent de Santa Úrsula. I que aquell convent romànic, al seu torn, s’havia construït sobre el que havia estat l’illa de Maians: una illa situada a la costa de Barcelona, més o menys on avui hi ha la Barceloneta. Però per què es va aixecar allà aquell edifici, tot just acabada la Guerra de Succesió? Per ocultar, precisament, les restes que encara quedaven en aquell indret. Unes restes que mai no s’han pogut identificar del cert, perquè l’Estat espanyol sempre ha fet tot el possible per tapar-les i amagar-les. Darrere la Duana, darrere les portes tancades d’aquest edifici neoclàssic amb tocs barrocs, s’hi amagaria una història molt més inquietant: l’ocultació d’un patrimoni de la ciutat que podria resoldre un misteri que ens acompanya des de fa tres segles. Què hi ha allà dins? No se sap. El que sí que sabem és que, des de fa dècades, tècnics del Ministeri de Cultura entren i surten de l’edifici i continuen treballant en secret en el jaciment que s’hi amaga. Algun dia sabrem la veritat? No ho sé. Però el misteri que oculta aquell edifici —i que l’Estat espanyol ens oculta— bé es mereixeria una investigació més a fons.