1. No se’ns ha acabat el material per als fils peruchians: els reprenem parlant sobre la música, que ocupa un lloc ben significatiu en l’obra de Joan Perucho i, gràcies a la IA, podreu veure una imatge de la famosa “arpa pneumàtica” inventada pel fill del marquès de la Gralla.

20. La música en Perucho no és només ambientació: pot pacificar el monstre, alliberar el no-mort o també pot marcar un moment culminant, com la celebració del compromís entre Montpalau i Agnès, que es clou amb «grans ballades sota els saules, al compàs de la cornamusa».

19. En les novel·les hi ha un gran repertori de cançons populars catalanes, fins i tot una d’algonquina («Glint-wah-gnour pes sausmok», ‘La cançó dels estels’), que la narració vol fer passar per etíop i fou aplegada i publicada pel folklorista Charles Godfrey Leland l’any 1884.

18. A «Els emperadors d’Abissínia», hi ha un diàleg imaginari entre el musicòleg Antoni Eiximeno i Samuel Johnson, en què l’anglès cita Eximeno en italià: «il ritmo si fa sensibile alla vista nel ballo, all’udito nel canto, al tatto nel moto delle arterie e del sangue».

17. A «Llibre de cavalleries» es descriu «Bei Mir Bist Du Schön», la cançó versionada en swing: «primer s'introduïa [...] el clarinet de Benny Goodman [...] després venia la intervenció desbocada de Gene Krupa [...] subratllat [...] per una prodigiosa digitació de Teddy Wilson».

16. Després Frédéric Chopin interpreta una peça al pianoforte: «una música extraordinària, l'existència de la qual ningú no havia sospitat fins aleshores. Hi havia quelcom de punyent i lleuger, d’una malenconia profunda, delicada i sublim. Era una música autènticament genial».

15. A «Les històries naturals», es mostra l’arpa pneumàtica, invent que combina les cordes d'una arpa amb un sistema de tubs i manxes semblant a un orgue: «se sentí un soroll fenomenal, de vent que s'escapa per mil i un forats», en interpretar «Casta Diva» de Bellini.

14. Al «Kosmas» hi ha un altre exemple de l’efecte “pacificador” de la música: les aranyes monstruoses dels Monegres resulten «vulnerables al so dels corns de caça, de tal manera que tocant aquest instrument fugien en desordre o bé morien espeternegant als peus dels cavalls».

13. Uns capítols abans, el lector ja havia estat informat que el pterodàctil «té una gran sensibilitat pel cant», un detall apòcrif i de collita pròpia que s'afegeix en una digressió sobre la biologia dels pterodàctils manllevada dels paleontòlegs Henri i Geneviève Termier.

12. A «La guerra de la Cotxinxina», el pterodàctil és capturat gràcies a un cor que entona el salm 136 i, en sentir el cant, «Nessie i el pterodàctil es van mirar als ulls interrogativament», i el rèptil cau «en un son tranquil» que en permet la captura sense violència.

11. També a «Les històries naturals», Montpalau i els seus companys localitzen l’amagatall del dip en un avenc que conté una «sala de la música encantada» on una aranya monstruosa roman immobilitzada, sota l’efecte petrificador d’uns «dolcíssims repertoris d’arpegis minerals».

10. Recorda la redempció del comte Arnau segons Maragall: «En un pendís de la muntanya hi ha una pastora de l'ull blau que, tot cantant la cançó estranya, se'l va estimant al comte Arnau»; amb to lúdic, com diu la cançó: «Hi dorm amb la lluna i el sol, El vampir és al llençol».

9. La fi d’Onofre de Dip és un exemple de com la música en Perucho és capaç de neutralitzar el mal sense violència, ja que el vampir rebutja «l’espantosa carnisseria prescrita per la llegenda» i demana a Montpalau –amb èxit– ser eliminat amb un exorcisme i una cantarella.

8. En les novel·les peruchianes hi ha un grup d’episodis en què una cançó, un cor, un instrument, actua com una força que desactiva la violència; la música esdevé una alternativa narrativa a la força, cosa que ens fa pensar en el pacifisme de Pau Casals, nascut fa 150 anys.

7. Kosmas regala a Egèria una cigonya mecànica que no para de repetir l’Evangeli en les quatre llengües de l’Imperi Bizantí, amb una música-litúrgia artificial, que desapareix amb Egèria i queden totes dues recloses dins un còdex de sant Brauli.

6. El primer cop que Kosmas veu Egèria és a la platja de Blanes; una escena en què la bella dama va amb un grup de donzelles «dansant i tocant amb llargues flautes de canya i amb címbals ressonants unes melodies senzilles i arcaiques», al compàs dels cròtals d'una esclava negra.

5. Prop d'Indala, topen amb unes melusines que assagen «melodies dissonants i sincopades, tristes i […] sense cap gràcia», un cant fallit que contrasta amb la música harmoniosa i gairebé màgica quan la ciutat emergeix de sota terra amb «una melodia de cítares suspesa en l'aire».