El pitjor de la jornada laboral ja no és treballar, és intentar tornar a casa ‼️ Hi ha una sensació que els usuaris habituals del tren coneixem massa bé. La de mirar el rellotge quan falten deu minuts per plegar i, en comptes d'il·lusionar-te perquè arriba el cap de setmana, pensar: «Ara toca el pitjor del dia.» Ja ens han dit que hi ha un problema de material però so encara que haguem d'anar amb trens curts, si almenys passessin a l'hora … Avui hem sortit amb 45 minuts de retard, això vol dir arrossegar passatgers dels trens anteriors, sumar-hi els del nostre i convertir cada viatge en un vagó saturat. Calor, gent suant, turistes, persones que van de cap de setmana i treballadors que només volem arribar a casa. Quan em veig reflectida al vidre del tren, despentinada, esgotada, xopa de suor, no puc evitar pensar que, per a alguns, importem ben poc. El més trist és que el cansament ja no comença quan puges al tren. Comença molt abans. Comença quan encara ets a la feina i ja saps que tornar a casa serà una altra prova de resistència. Perquè el més greu no són els 45 minuts de retard. El més greu és que hi ha dies que el camí de tornada a casa es converteix en el moment més dur de la jornada. I això no hauria de passar mai. ❌Cap país que converteix la tornada a casa en una prova de resistència pot dir que té un transport públic digne.