Sincerament, no he seguit molt aquestes notícies. Estic obert a debatre-ho, però tal com ho veig: Això és una revolta política justa de naturalesa socioeconòmica o classe, principalment. Les seves reivindicacions són relatives a drets socials i són universalistes, no faccioses ni etnicistes. No és, com ho van ser els aldarulls de maig, un cas de violència oportunista caòtica i vandàlica. La condició socioeconòmica a França correlaciona fort amb raça i ètnia, i això es veu en el color de pell dels participants de molts dels disturbis. Fer-ne una lectura de xoc civilitzatori entre blancs cristians i morenos musulmans (bàrbars, que dius tu) em sembla d'entrada erroni, i una deformació interessada del que està passant per afavorir determinada agenda. Aquesta revolta parteix de queixes per una degradació real de la qualitat educativa en alguns barris + una falta de docents. Barris "racialitzats" en un país que té un problema seriós de segregació i degradació d'alguns barris. Els problemes de segregació a França no són només de classe, val a dir, però també són de classe. La falta de docents en aquests barris es deriva d'una degradació salarial i condicions de la professió + la "complexitat" d'alguns centres (quelcom similar passa a Catalunya sudpirineus, per cert). Aquí el règim ha deixat empitjorar un problema i acumular-se malestar, i la responsabilitat és seva. A la protesta, inicialment d'estudiants de barris més pobres i racialitzats, s'hi ha sumat el sindicat de la CGT, col·lectius de professors, treballadors i armilles grogues. També l'esquerra política. I s'han incorporat reivindicacions generals diverses sobre poder adquisitiu, salaris, pensions, serveis públics, descontentament amb Macron i violència policial. Tinc la sensació que mentre la nova dreta xenòfoba internacional està intentant vendre això com una guerra racial, Rassemblement National no ho fa, o no del tot. Senyal que aquesta lectura no s'ajusta a la realitat. Si bé alguns membres de RN han estat més durs, Le Pen s'ha limitat a criticar la violència i l'esquerra, però reconeix que la revolta es basa en reivindicacions legítimes. Si t'ho diu fins i tot Le Pen... Crec que els francesos si una cosa saben fer són revoltes i revolucions. Quelcom que els catalans del sud dels Pirineus n'hauríem d'aprendre molt, veient la merda de pseudovagues que fem o les manis insípides i irrellevants que no molesten als que manen i, per tant, serveixen de poc. Aquí cal tenir present que els avalots populars no són mai ideals, com cap esclat de violència sobretot si és violència desorganitzada. S'hi cometen abusos, errors, danys colaterals, caos, destrucció de patrimoni, ... hi ha saquejadors que s'aprofiten de la situació, etc. A la vegada, els tumults poden ser eines democratitzadores per sotmetre més un règim a l'interès general. No tot avalot és bo sempre. De vegades les revoltes són instrumentalitzades pel règim com a vàlvules d'escapament de tensió social. Sarkozy les va alimentar el 2005 per treure'n rèdit polític. Els avalots del G8 de Gènova 2001 van ser instrumentalitzats per la policia per deslegitimar i desgastar el moviment antiglobalització. Per això soc més partidari d'organitzar la violència i de treballar bé el programa i l'estratègia i no actuar impulsivament. Però la multitud no és previsible i de vegades desborda. La història de la humanitat ha avançat sovint gràcies a revoltes i revolucions que eren violentes, destructives, caòtiques. La revolució francesa mateixa, sobre la qual avui qualsevol persona d'ordre es fa palles. Diré més: la font del dret és la violència, sovint tumultuosa: qualsevol ordre jurídicopolític ha sorgit d'algun acte de violència constituent. El règim espanyol actual és fill del cop d'estat del 1936 i la guerra 36-39, + els canvis de la Transició, que van costar molts disturbis violents i centenars de morts. Per altra banda, situacions de pau social poden amagar profundes desigualtats, jerarquies i formes de violència silenciosa. Crec que els catalans del sud tenim un problema psicològic amb la violència per la brutal repressió espanyola a la qual se'ns ha sotmès. Sigui per seixantisme hippie, o per covardia de conservador botiguer-funcionari, veiem la rauxa amb mals ulls. Als nostres amos castellans això els encanta. Si se'm permet la broma i l'exageració, per culpa de totes les columnes d'opinió de Pilar Rahola defensant els pobres contenidors cremats, el 2017 els catalans no teníem la cultura política necessària per confrontar l'Estat. Disculpa la dissertació, però resumint: estic d'acord amb el company Abel i no estic d'acord amb tu. Segurament si mirés els detalls de què està passant en aquesta revolta veuria moltes coses que no m'agraden, però la idea que això és un xoc civilitzatori, racial o ètnic em sembla discutible. Jo hi veig una revolta social amb reivindicacions justes universalistes. Estic obert a discutir-ho.