Aquesta és la malaltia de massa diplomàtics, polítics, activistes i periodistes que parlen constantment de drets humans, però que seleccionen quines víctimes mereixen ser escoltades i quines han de ser ignorades. Quan una víctima et diu a la cara que ha estat violada, segrestada i torturada, i tot i així decideixes apartar la mirada, ja no estem davant d’un error d’anàlisi. Estem davant d’una renúncia conscient a la veritat. Quan la ideologia t’impedeix reconèixer el sofriment humà que tens al davant, el problema ja no és polític. És moral.