Ahir una treballadora de l'Idescat em va dir que em preparés perquè les dades que sortirien avui són per flipar. I sí, no és per menys: resulta que a 1 de gener de 2025, més d'un milió dels estrangers que viuen a Catalunya havia arribat els darrers quatre anys. El 45% dels estrangers ha arribat posteriorment al Covid. Això costa d'entendre quan resulta que des del covid fins l'1 de gener de 2025 la població total ha augmentat en mig milió. La raó és ben senzilla: Catalunya és una terra de pas, de desarrelament constant. De mitjana, passats 5 anys, la majoria d'immigrants ja se n'han anat, només una minoria acaba quedant-se a la llarga. No cal que us digui que a nivell de cohesió social i lingüística aquest model és desastrós, i que la historieta del PSC, que Catalunya és una mena de terra promesa pels immigrants, no se sosté amb les dades. En molts casos, és una terra de frustracions. Nosaltres els catalans acabem essent un decorat d'un sistema que només beneficia a uns pocs.