Avui Núria Parlon posa el crit al cel perquè es destinin efectius policials a garantir la seguretat dels actes d’Aliança Catalana, com si protegir la seguretat de les persones fos un privilegi i no una obligació. La mateixa que va tenir un helicòpter a la seva disposició durant nou hores per participar en una cursa a Rialp, amb un cost estimat que superava els 20.000 euros de diners públics. La mateixa que, en seu parlamentària, va acusar falsament un ciutadà, per una canya de pescar: un abús de poder flagrant. La mateixa que no va dir ni mu davant d’un home deixat inconscient a terra després d’una agressió brutal, una nena agredida, amenaces de mort, rodes punxades, locals vandalitzats i pintades intimidatòries. «La núvia al casament, la nena al bateig i el mort a l’enterrament.» Núria Parlon és la hipocresia feta consellera: calla davant les agressions, reparteix lliçons i cobra per fer-ho. I sí, això també ho pagues tu.

Sis menors tutelats, víctimes d’abusos a Castelldans. L’Alba, de 5 anys, ingressa en estat molt greu per una pallissa, amb seqüeles irreversibles. La DGAIA no actua malgrat els indicis. Un nen de 13 anys amb discapacitat pateix cinc agressions sexuals per part d’un educador a Teià. Una xarxa d’explotació sexual de 26 menors tutelats per la Generalitat. Una nena tutelada d’11 anys pateix abusos durant quatre anys. Embarassos de menors tutelades que ningú detecta. 60 responsables que no se n’adonen. Una nena de 12 anys és captada i violada per diversos adults mentre un educador dirigeix i grava les agressions. Desenes de contractacions irregulars. Més de 700 milions d’euros a fundacions privades sense justificació. Més de 2.000 milions d’euros en adjudicacions a dit i contractes irregulars. Sous de directius opacs. Diners públics per serveis subcontractats i serveis que no s’haurien prestat. Més de 500 pisos que pagarem entre tots durant més de 70 anys. Un negoci descomunal sota el discurs del «volem acollir». Polítics que han obtingut beneficis econòmics. I al capdavant de la Conselleria de Drets Socials: Dolors Bassa, Chakir el Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano. I, malgrat tot, cap dimissió proporcional a la gravetat dels fets i responsables polítics que continuen presentant-se a les eleccions com si aquí no hagués passat res. Si en deixem de parlar, ho enterraran en l’oblit. I l’oblit és la seva millor coartada. Ho permetrem?