LibrePensante

Des de Som Habitatge volem encetar un espai perquè els nostres socis expliquin les experiències que han viscut llogant les seves propietats. Comencem amb un cas d'ocupacions a Lleida: Un soci de Som Habitatge ens explica el cas de la seva mare, una dona de 95 anys, amb una pensió de 700€, propietària de cinc petits pisos antics a Lleida —heretats i que en total no arriben ni als 300 m²— de les rendes dels quals amb prou feines n’obté 1.000€ al mes. Un d’aquests pisos està ocupat per un individu amb antecedents, que fins i tot anava armat, i quan la família va intentar recuperar l’immoble, membres de la PAH van organitzar una manifestació al carrer. El nom de la propietària va acabar sortint al Diari de Lleida, mentre que l’ocupa, d’origen romanès, no va aparèixer esmentat enlloc. Aquest episodi és un exemple de com s’ha anat construint una opinió pública monocromàtica i simplista en temes com l'habitatge, que deixa invisibles casos com el que expliquem. És urgent solucionar el problema de l'ocupació, la inseguretat jurídica, la manca d'incentius dels propietaris a l'hora d'augmentar l'oferta disponible d'habitatges. Cal respectar la propietat privada i una justícia que no afavoreixi l'ocupació i els seus derivats (inquiocupació, la inseguretat...).

Un altre dels problemes que agreuja la manca d'oferta d'habitatges per llogar és el fenomen de la inquiocupació. El modus operandi és simple: paguen un parell de mesos i després deixen de fer-ho. Llogar no pot ser un esport de risc. Això perjudica tant a propietaris com a llogaters de bona fe. N'hem de dir prou.