Recordeu el cas de l’Institut Josep Carreras? Recordem què va passar? La gerent i la coordinadora econòmica de l’Institut Josep Carreras van denunciar presumptes irregularitats econòmiques i institucionals, opacitat i assetjament laboral. Sabeu quantes proves van aportar? Més de 800, en una denúncia de 208 pàgines presentada davant l’Oficina Antifrau de Catalunya. I com va actuar Antifrau? Les va reconèixer com a informants protegides per la llei. Fins aquí, tot correcte. Què va passar llavors? El 13 de gener de 2025 van acomiadar la primera treballadora. Després, la segona. I també quatre responsables més vinculades a la denúncia. Sis acomiadaments en total. Què va fer Antifrau? Va demanar la readmissió d’una de les treballadores i va advertir el Patronat de la Fundació Josep Carreras que les denunciants estaven protegides legalment. Recordeu que formava part del Patronat? Olga Pané, consellera de Salut i vicepresidenta primera. Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats i vicepresidenta segona. Van rebre advertiments d’Antifrau. Cartes individuals alertant de les possibles represàlies. I què ha passat fins avui? Res. Les treballadores continuen acomiadades. No han recuperat la feina. Cap de les conselleres ha mogut un sol dit per revertir aquesta situació. Ni un sol dit! I Antifrau NO ha obert cap procediment sancionador per aquests acomiadaments. 6,96 milions d’euros anuals, destinats , cada any, a una oficina que té 73 dotacions de plantilla pressupostades i destina 5,69 milions a remuneracions del personal. Més del 80% del pressupost. I davant un cas amb centenars de proves, no ha fet res. Gairebé dos anys i encara no se sap quines verificacions han dut a terme l’equip investigador sobre les més de 800 proves presentades. Sabeu quantes reunions ha mantingut Antifrau, amb les denunciants? Dotze. Totes amb la unitat de protecció. Cap amb l’equip investigador. Sabeu quan se celebraran els judicis laborals? A l’abril i al novembre de 2027. Tot això es va iniciar el 2025, i fins el 2027 hauran de continuar esperant, sense feina. Dos anys, i això no és el més greu, que també. El greu és que aquí entra un altre tema en escena. La prescripció. El temps continua passant i el termini legal per sancionar possibles infraccions podria esgotar-se. Si la prescripció es produeix sense que s’hagi interromput vàlidament el termini, es podria perdre la possibilitat d’imposar una sanció. En resum: Més de 800 proves. Una denúncia de 208 pàgines. Dues treballadores reconegudes com a informants protegides. Sis acomiadaments. Cap procediment sancionador obert. Dues conselleres que no han mogut dit, estan advertides i informades, han desobeït i no han tornat a reincorporar aquestes treballadores, que per llei estan protegides i un termini que s'allarga i pot portar a la prescripció. Anem entenent les multes, les acusacions, l’assenyalament i el falç discurs contra aquesta dona, que Antifrau es posi en segons que, temes que no s'aguanten per enlloc jugant al joc del desprestigi i desgastament o ho voleu mastegadet i us fa falta també, un dibuixet? Institucions catalanes pagades per tots els catalans, convertides en eines al servei dels interessos polítics d’uns quants i aquí no passa res… Que xulipiruli tot el que està passant,eh? Però bufa tu, quin escàndol, tot un procès complert, fil per randa, per una plaça de policia local! És ben bé, que hi ha més cec, que el qui no hi vol veure.