Així comença el missatge que vaig rebre, avui fa un any exacte, del director de @SentitCritic. M'avisava que publicarien un reportatge amb testimonis anònims de sis dones que s'havien posat en contacte amb el mitjà i m'acusaven d'assetjament laboral i conductes inadequades. M'oferien respondre abans de publicar el text (7 de març). Vaig trucar-los immediatament per desmentir i aclarir-ho tot: vaig explicar que alguns testimonis estaven manipulats, trets de context i altres directament inventats, i vaig negar rotundament qualsevol conducta abusiva. La seva resposta inicial va ser posar en pausa la publicació: "De moment, que sàpigues que posem en pausa l'article. No surt demà ni dilluns. Ens reunirem amb tota la cooperativa i valorarem tot el que ens has transmès... Deixa'ns uns dies per fer una reflexió tranquil·la... Gràcies pel bon to". Fins i tot es van avenir a reunir-se amb mi per parlar-ne amb més detall. Però l'endemà mateix van canviar d'opinió i van anunciar-me que ho publicarien igualment el 8 de març. De res servien les objeccions, la meva petició de temps per assessorar-me legalment, i les connotacions de fer-ho en una data tan data simbòlica. Tinc guardades totes les converses que demostren aquest procés: la proposta de reunió, la pausa inicial i el canvi sobtat de decisió. Avui sé que van ser ells qui van buscar activament testimonis, i que el reportatge es va fer per encàrrec -i descàrrec- de la Sra.Ana Polo i va ser redactat per la seva amiga Sra. Laura Aznar. Els testimonis no estan degudament contrastats, gaudeixen d'un privilegi acusador absolut i han constituït un relat fals, infundat i incoherent. Lamento personalment aquest periodisme irresponsable i, un cop més, demano respecte per la veritat i la presumpció d'innocència que tothom mereix.