L’esperit de Wellington.

Jo no puc parar. No tinc el dret a parar. Vaig agafar aquesta feina assumint totes les conseqüències i he de correspondre. Ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la Presidència de la Generalitat i envers un procés que, per mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya. No ho tornarem a fer: ho estic tornant a fer, i no he deixat de fer-ho. 📲 Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera: rtve.es/rtve/20261016/pla-se…

🔴 Avui, a les 22.30h, entrevista a #La2Cat amb en @jordibaste

És un bon moment per recordar que l'esquerra radical espanyola s'ha aliat sempre amb la dreta radical espanyola per impedir que Catalunya gestioni totes les competències en immigració.

En @jordibaste ha vingut a Waterloo per fer un capítol del seu programa “Pla seqüència”, que s’emet demà a les 22.30h a #La2Cat. Hem tingut una conversa més personal que política, en un moment que és molt especial; l’exili que vam emprendre fa nou anys és en el seu tram final i la perspectiva del retorn comença a prendre forma.

No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país. El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre. En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució. Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després. Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament: 1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol. 2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017. 3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada. 4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.