🔵🔴 💰 Els comptes del Barça 2025 -2026. Introducció Per analitzar els comptes del #Barça crec que cal recolçar-nos en una premissa: el Club viu en una situació “permanent” d’excepcionalitat econòmica i financera des de 2020 motivada per quatre grans factors. 1) Els efectes de la pandèmia: Covid i el seu enorme impacte sobre els ingressos. 2) Una situació econòmica heretada molt deteriorada, conseqüència d’una gestió molt deficitària, una massa salarial insostenible i nombroses hipoteques futures. 3) Les decisions adoptades posteriorment per prioritzar el curt termini: venda d’actius, cessió de drets i anticipació d’ingressos futurs per obtenir recursos de manera immediata. 4) La construcció de l’Espai Barça, probablement la inversió patrimonial més important de la història del Club realitzada en un dels pitjors moments econòmics de la història contemporània de la institució. Aquest context és imprescindible perquè explica, però també excusa i condiciona de manera permanent, qualsevol lectura dels comptes dels últims anys, també aquests. I obliga també, a relativitzar qualsevol relat de recuperació econòmica miraculosa: avui el Club continua presentant un desequilibri patrimonial negatiu de 168 M€, fet que fa que l’auditor encara posi en dubte el principi d’empresa en funcionament (tècnicament ho podria compartir, però en el cas del Barça crec que no aplica, ja que té una capacitat de generar ingressos i actius, que en cap cas posen en perill la viabilitat, que no la propietat, de la institució). I, precisament per aquesta situació excepcional, continua suspesa des de 2021 l’aplicació de la ràtio d’endeutament prevista a l’article 67 dels Estatuts. Bloc 1: La capacitat de generar ingressos mai ha estat el gran problema S’ha destacat, lògicament, que el Barça torna a superar els 1.000 M€ d’ingressos. Concretament, 1.060 M€ aquesta temporada. És una molt bona notícia. Però tampoc crec que l’hàgim de convertir en una fita extraordinària. El Barça ja estava en disposició d’arribar als 1.000 M€ abans de la pandèmia, fins i tot sota una gestió econòmica, la de Bartomeu, que després es va demostrar insostenible. Perquè el Barça té una capacitat estructural de generar ingressos difícilment comparable: una de les marques esportives més importants del món, una massa social global, una història esportiva extraordinària i una ubicació privilegiada en una de les ciutats amb més atracció turística del planeta. Per això, el problema del Barça mai ha estat essencialment la capacitat de facturar. I encara menys quan aquests ingressos s’estan aconseguint sense explotar al 100% el principal actiu físic del Club. El nou Camp Nou serà, sens dubte, una enorme màquina de generar ingressos. Matchday, hospitality, restauració, museu, patrocinis, esdeveniments, naming rights, explotació comercial... El potencial és extraordinari. Cal destacar un gran encert: BLM, probablement el millor exemple del model que el Barça hauria de replicar en altres àmbits: mantenir el control dels seus actius, desenvolupar-los a través de talent propi dins de casa i capturar directament el valor extraordinari que genera la marca. Ha facturat 208 milions d’€ i continua creixent espectacularment a dos dígits. No haver-lo venut, malgrat que en determinats moments es plantegés aquesta possibilitat, ha estat una decisió estratègica fonamental. Però precisament per això crec que ens hauríem de fer una altra pregunta: No només quant ingressa el Barça, sinó quant podria estar ingressant i no ingressa. Bloc 2: El gran cost d’oportunitat: el Barça digital. Aquí crec que hi ha un dels errors estratègics més importants dels últims anys, i és evident en els comptes d’aquest any. Té dues dimensions. La primera és la més visible: la destrucció de valor que ja hem assumit. El projecte digital es va construir sobre unes valoracions extraordinàriament elevades que van permetre reconèixer ingressos també extraordinaris en un moment en què el Club els necessitava. Amb el pas del temps, però, una part molt important d’aquell valor no s’ha materialitzat i s’ha hagut d’anar deteriorant comptablement. Parlem ja de més de 162 M€ de deterioraments acumulats (pèrdues) vinculats a Barça Produccions/Barça Studios. Per tant, no estem parlant simplement d’un projecte que no ha funcionat. Estem parlant d’ingressos extraordinaris reconeguts en el passat que han tingut després la seva contrapartida en pèrdues extraordinàries en exercicis posteriors. I això exemplifica perfectament un dels problemes que comentava al principi: quan la necessitat del curt termini condiciona decisions que haurien de construir valor a llarg termini. Però, fins i tot així, crec que el segon problema és encara més important: el cost d’oportunitat. Mentre discutim quant val o quant hem deteriorat Barça Studios, una de les marques esportives més importants del planeta continua sense haver construït una gran vertical digital, audiovisual i tecnològica. I això passa precisament quan el món de l’entreteniment evoluciona cap a la convergència entre continguts, tecnologia, dades, comunitats globals i distribució directa al consumidor. El Barça disposa de la marca, dels continguts, dels esportistes, de la història i, sobretot, de centenars de milions de potencials consumidors arreu del món. Per això, el cost real del fracàs digital no són només els més de 162 M€ que hem anat deteriorant. És també tot el valor que durant aquests anys no hem estat capaços de crear. Bloc 3: El compte de resultats empata. La caixa és una altra història. Aquí és on, al meu entendre, els comptes exigeixen una lectura molt més crítica. Facturar molt no significa tenir diners. Una cosa és el resultat comptable (interpreatble) i una altra, molt diferent, la capacitat de generar Caixa (inquestionable). I aquesta temporada les activitats ordinàries del Barça han generat un dèficit de caixa de 74,4 M€. Aquesta és probablement una de les dades més importants dels comptes, perquè evidencia que el Club continua extraordinàriament tensionat financerament. I és cert que l'Espai Barça hi té avui un paper central. El projecte pateix el pitjor binomi possible per a qualsevol gran inversió: retard i increment de cost. I aquí la seqüència és relativament senzilla: més retard → els ingressos previstos arriben més tard → augmenten les necessitats de finançament → augmenta el cost financer → més caixa futura queda compromesa per pagar deute i interessos. Els mateixos números ho expliquen. El Club justifica una nova emissió de 210 M€ de Media Notes per reforçar la tresoreria (finançar el dia a dia), precisament pel decalatge entre el moment en què comença a suportar els costos financers de l'Espai Barça i el moment en què l'estadi estarà plenament operatiu. Paral·lelament, necessita ampliar, de moment, en fins a 300 M€ addicionals el finançament de l'Espai Barça per acabar les obres, per sobre dels 1.500 M€ aprovats inicialment; amb Goldman Sachs novament com a estructurador de l'operació. Una concentració que, al meu entendre, planteja com a mínim la pregunta de si el Club està maximitzant prou la competència entre finançadors. I més deute no només significa més principal a retornar. També significa més interessos: el cost mitjà de l'estructura financera de l'Espai Barça ha passat del 5,53% inicial al 6,15% actual. Per tant, les quatre dades no són independents. Són diferents manifestacions del mateix problema financer. El retard de l'actiu que ha de generar els nous ingressos obliga a cobrir durant més temps el decalatge financer; aquest decalatge exigeix més finançament; aquest finançament és més car; i el resultat és una pressió creixent sobre la caixa que generarà el Club en els pròxims anys. I aquí és on crec que es troba avui el principal risc econòmic i financer del Barça. No en la seva capacitat de generar ingressos, que és extraordinària, sinó en la capacitat de convertir aquests ingressos en prou caixa lliure després d'atendre totes les obligacions financeres acumulades. Bloc 4: El nou Camp Nou. D'acord, però tot això no se solucionarà quan el Camp Nou estigui acabat? En bona part, sí. Però no completament. No tinc gaire dubte que el nou estadi generarà molts diners. Però hi ha una confusió que hauríem d’evitar: ingrés no és caixa lliure. Els nous ingressos tindran costos associats. Una part dels fluxos futurs ja està compromesa. I sobre l’Espai Barça descansa una estructura de deute enorme que s’haurà d’atendre durant dècades. De fet, amb el nou finançament, canvia!!! provisionalment l'estructura inicial de distribució dels ingressos: fins que s'acabin les obres i es compleixin determinades ràtios financeres, els ingressos vinculats a l'estructura aniran primer al servei del deute i només l'excés retornarà al Club. Perquè la pregunta no és només: Quant generarà el nou Camp Nou? La pregunta correcta és: Quant quedarà disponible per al Barça després de pagar els costos d’explotació, els compromisos assumits i el servei del deute necessari per construir-lo? I aquí apareix també una qüestió de responsabilitat intergeneracional. Una part molt significativa d'aquestes obligacions s'estén durant dècades i serà gestionada per futures juntes directives. Governar també és decidir quina part dels beneficis i dels costos de les decisions presents deixes als que vindran després. I per això crec que seria un error confiar tota la recuperació econòmica del Barça al nou Camp Nou. Com més deute tens, més important és créixer en negocis que no necessiten deute. Digital, audiovisual, continguts, comercial, BLM, dades, tecnologia, internacionalització... Aquí és on una marca com el Barça hauria d’excel·lir, i només ho fa amb BLM. I aquesta mala notícia, aquest dèficit, no queda reflectit en els Comptes Anuals. Bloc 5: La Masia I, malgrat tot, hi ha una notícia extraordinàriament positiva. Tot això seria molt més preocupant si, a més, tinguéssim un equip envellit, poc competitiu i que necessités invertir centenars de milions per tornar a competir. I avui passa pràcticament el contrari. Després d’uns anys de travessia pel desert —i d’errors estratègics importants, entre ells deixar marxar Messi—, el Barça ha reconstruït un equip capaç de competir al màxim nivell. Aquí cal reconèixer els encerts. S’ha encertat amb l’entrenador. S’ha encertat en determinades incorporacions estructurals. I, sobretot, fos per necessitat, per convicció o per totes dues coses, el Club ha tornat a recolzar-se en La Masia. I això té una transcendència econòmica enorme. Talent diferencial amb un cost d’adquisició pràcticament nul. Salaris inicialment més continguts. Actius amb enorme valor de mercat i no presents en el balanç. Identificació amb el Club. I una manera de jugar i entendre el Barça que cap talonari pot comprar. Els números també reflecteixen aquesta normalització: el cost esportiu representa avui aproximadament el 54% dels ingressos (s’incrementarà en els propers anys) molt lluny del 98% que va arribar a representar el 2020/21. Probablement, una de les millors notícies econòmiques del Barça actual no apareix al compte de resultats: juga cada cap de setmana. I aquesta és potser la gran paradoxa del Barça actual. Hem recuperat la capacitat de competir. Hem recuperat bona part de la capacitat de generar ingressos. Però ens mantenim en una estructura de despesa molt elevada, el resultat ordinari continua incomplint-se, i encara no hem recuperat, estem molt lluny, la normalitat financera. El nou Camp Nou ajudarà enormement. Però no serà gratis, ni tots els ingressos que generi estaran disponibles per gastar. Per això els pròxims anys no haurien de consistir simplement a facturar més. Haurien de consistir a generar més caixa, reduir dependència financera, recuperar patrimoni i explotar de manera molt més intel·ligent una de les marques amb més potencial del món. El Barça té els actius per fer-ho. La qüestió és si tindrà la gestió per aconseguir-ho.

🧵 FIL | Els #Lakers – Apollo i el que vindrà 🔵🔴i hem d’evitar : L’esport s’està convertint en un actiu financer de cartera. La venda, aquesta setmana, dels #Lakers per 12.500 milions de dòlars no és només una altra operació multimilionària dins l’esport nord-americà. És una fotografia extraordinària de com està canviant la propietat de les grans institucions esportives i, sobretot, de què passa quan el valor econòmic de posseir un club comença a superar el valor emocional de posseir-lo. Durant molts anys aquestes dues coses havien anat juntes: rendibilitat i pertinença. Ara comencen a separar-se. 👇 1/10 Durant dècades, comprar un club de futbol o una franquícia esportiva tenia evidentment una dimensió econòmica, però també una altra de molt difícil de quantificar: prestigi, ego, vinculació amb una ciutat, identificació amb uns colors, voluntat de guanyar, pertinença a una comunitat. El propietari volia que la seva inversió augmentés de valor, però també volia tenir aquell club. I aquesta distinció condicionava la manera de prendre decisions: una inversió financera es pot vendre quan arriba al preu adequat; una institució amb la qual existeix una vinculació emocional és molt més difícil de vendre, encara que econòmicament pugui tenir sentit fer-ho. El que està canviant és que les valoracions (no el benefici que generen!) han crescut tant que el retorn financer potencial deixa de ser una conseqüència agradable de tenir un equip i passa a convertir-se en una de les principals raons per tenir-lo. 👇