Després de més de 30 anys de docència, el degà de Medicina de la UB denuncia que el districte universitari únic fa que estudiants de fora passin per davant dels millors estudiants catalans. L’epidemiòleg Antoni Trilla acaba de jubilar-se i ho explica en una entrevista publicada avui a Nació. El districte universitari únic permet que qualsevol estudiant de l’Estat accedeixi a qualsevol universitat. Fins aquí, la norma. El que descriu Trilla és el que passa després. Les notes de les comunitats autònomes són diferents, i ell diu que no s’expliquen per atzar. Aquestes diferències es reflecteixen a la selectivitat. Quan arriba el moment de triar plaça, una part dels estudiants de fora té una nota lleugerament més alta que la d’aquí. I poden passar per davant d’alguns dels millors estudiants catalans. Ell mateix ho matisa: que vinguin estudiants de fora, en un percentatge relatiu, és bo. Però proposa dues sortides. Limitar l’accés dels de fora, que és legítim però jurídicament complicat. O ordenar els estudiants per percentils, comparant cadascú amb els de la seva comunitat, perquè els catalans competeixin en millors condicions. I ho resumeix en una frase: tot plegat requereix voluntat política. Mentrestant, qui s’ha pogut quedar fora de la carrera que volia és un estudiant que ha fet tot el que li demanaven. A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons. Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui. Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette… (Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

Els ràfecs de les masies es pintaven amb "dents de llop" per foragitar el mal.

Ens ha arribat aquest missatge per WhatsApp: "Quan vaig començar a fer un mantinc el català vaig notar menys hostilitat de la que m’imaginava. Les pors i prejudicis es van esvair." #HistòriesMantinc ⭐

DocentsCAT impulsa una prova pilot de C1 de català per conèixer el nivell de català de l’alumnat de 4t de l’ESO docentscat.wordpress.com/202… via @docentscat1

Montero 2015: «Si no hi ha limitació de mandats, al final estàs pensant en com quedar-te i no en representar la gent». Montero 2026: Si aconsegueix escó, el 2030 portarà 15 anys en càrrecs públics.

Ahir va fer 86 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat pel franquisme. Hores abans, va escriure una carta a la seva filla: "Estimada filla meva, neneta meva: A la vetlla del consell de guerra t'escric aquestes ratlles que confiaré si me es possible a la meva germana Ramoneta. Filla meva no ploris ni t'entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Te deix-ho un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la qual donaré gracies a Deu, i dignificarà la meva humil persona. He escrit tambe a la Carme i entregaré a la Ramoneta si puc, ó li comunicaré verbalment les meves ultimes recomenacions. Te demano que estimis a la Carme i ella a tu, i que el meu record us ajunti encara mes. Aixo t'ho demano especialment. No se res del meu fill, el teu germa; ni si ha estat possible comunicarme ni rebre noves de la Carme, que va quedar a França dolorida i malalta. Filla meva, a la que sempre he estimat tant: ensenya al teu fill a recordar i estimar la memoria del seu padri. No ploris. Compren que amb aquesta mort el meu nom, que es el teu, queda mes dignificat. T'ens una familia, un fill, un hogar i segueix serenament el teu cami. Reb, filla del meu cor, la benedicció i l'ultim bes del teu pare Lluis. PD/Hector: Fes ditxosa a la meva filla, com se mereix per lo molt que t'estima."