Genís R. retweeted
Enguany, a les escales del Melià, hi trobem a faltar un dels nostres millors amics: Nosfegatu.
En el seu record, recuperem algunes de les fotografies que tant heu compartit i estimat.
Nosfegatu, el gat etern del Festival de Sitges.
Genís R. retweeted
Digger is the this generation's Lebowski. Totally dividing on release. Acknowledged as an art and culture masterpiece and living on for eternity through memes, quotes and the inevitable nerdy fan club. It's that impactful. Stupid, hilarious-sad-beautiful all of it. It's the most audacious and original film statement in years. And, in a weird way, the spiritual sequel to Children of Men. If you hated it on first watch, do it again. Trust me.
Il punto è che Digger di Alejandro González Iñárritu non è niente di ciò che, negli ultimi mesi, tra trailer e clip, ci è stato raccontato. O almeno: non è solo questo. Non è solo una commedia; sicuramente non è un musical (ma com'è uscita, poi, questa cosa del musical?). E non è nemmeno pura fantapolitica. È una riflessione metanarrativa, che disseziona il linguaggio del cinema e il linguaggio del teatro. E che parla di tanti - tantissimi, anzi - temi attuali. È un film che si affida ai suoi attori, Tom Cruise in primis. E che chiede al pubblico una sola cosa: di aspettare.
Iñárritu si muove contemporaneamente in due direzioni: una che va verso l'esterno, e quindi verso il pubblico, e l'altra che va verso l'interno, e quindi verso il cuore del film. Non c'è quel pressapochismo satirico che c'era, invece, in Don't Look Up (anche qui: è difficile capire da dove sia partita questa idea e chi sia stato il primo a suggerirla). Digger sfugge a qualunque etichetta. E questo è senza ombra di dubbio uno dei suoi maggiori punti di forza. Lo so che la critica si è divisa; lo so che c'è stato chi, in alcuni casi, ne ha quasi approfittato per andare contro Iñárritu e Cruise. Ma proviamo a guardare il quadro più ampio per un secondo.
Il fatto che Digger non lasci indifferenti gli spettatori, né da una parte né dall'altra, è una cosa positiva. Perché significa che ha fatto quello che il cinema, indipendentemente dal giudizio sulla sua qualità, dovrebbe fare sempre: porre delle domande, non dare delle risposte. In più di un momento è arrogante e presuntuoso. Non cerca vie di mezzo, non si adegua, non abbassa il tiro. Esagera, rilancia, insiste.
È oceanico. Denso. Pieno. Complesso. Volutamente eccessivo. E anche questo, se posso, andrebbe visto come un elemento positivo. Perché significa che Iñárritu non si accontenta. Perché la sua idea viene portata avanti fino in fondo. Fino alla rottura. Esorcizzando la mediocrità che sempre più spesso ci circonda. Cruise giganteggia, è ovunque, interpreta due ruoli nello stesso istante: il villain e la guida, il nemico e l'alleato. Dentro Digger c'è tutto. E, in qualche misura, ci siamo anche noi. Andatelo a vedere finché è al cinema.
Estic molt trist
Replying to @xul81 @sitgesfestival
Una veïna que li donava de menjar ens acaba de dir que fa un temps va aparèixer mort. Ens ha trencat el cor .
Lo de Ciutadans quedarà en broma al costat del resultat que treuran aquests.
Ajuntar-se per a créixer. Créixer per a guanyar. Guanyar per a viure.
Aquest dissabte ens veiem al Parc Lineal del Manzanares. És l'hora del Front Ampli.
Dona suport a frenteamplio.info
PONTS MENTIONED
Me molan las nuevas gafas que se ha pillado AlphaSniper para grabar xitter.cf/ssssscca/status/211013…
Genís R. retweeted
Aquesta foto ens hauria de fer replantejar-nos el món en el que vivim. No fa 24 hores que va faltar aquesta senyora i ja tenim guiris fent-se fotos somrients al costat d'un graffiti hipòcrita i oportunista. La banalitat i la frivolitat de tot plegat és vomitiva.
A cinesa és amb totes les pel·lícules de fet. Sempre m'ha semblat una falta de respecte a les persones acreditades.
Lamentable lo de #Proyecciones, por cierto, encendiendo luces de la sala nada más acabar la última frase del guion. Impidiendo el recogimiento, el silencio, que el espectador se quede a leer el texto que aparece tras los créditos.
No vuelvo, @Cinesa.
Moltes ganes
On October 16th, the fully restored director’s cut of Ken Russell’s ‘The Devils’ (1971) returns to the theaters and this release just might be the coolest event for film culture this entire decade. My review:
youtube.com/watch?v=ZRc2FN4P…
Molt basat de part seva
Genís R. retweeted
Victor Dalmau, Belit Lago i Agus Izquierdo proposen una llista de recomanacions per gaudir de la 59a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
#Sitges2026
nuvol.com/pantalles/cinema/1…
vergonyós
ℹ️ L’Assemblea ratifica els acords amb Ohana Development i Babylon Park
fcbarcelona.cat/ca/club/noti…
Com ha acabat una botiga dels gegants d'Olot a Tòquio? En Kazuomi, un japonès fascinat per la cultura catalana, va obrir fa set anys un establiment on només es venen productes artesanals fets a Catalunya, com tions, gegants i ratafia 3cat.cat/3catinfo/com-ha-aca…








































