Catalunya, Terra Milenària
Joined November 2022
- Tweets30.4K
- Following474
- Followers319
- Likes105K
Raul retweeted
Han fet delegat del govern espanyol a Catalunya al gendre d’Àngel Ros, que al 2018 violentar una manifestant, tal com es veu a les imatges. L’Estat espanyol sempre premia la violència. Per cert, als 10 minuts de que jo pengés el vídeo, ja trucaven des d’alcaldia a la meva feina.
Raul retweeted
El pseudopolític woke Gabriel Rufian ha exercit de submarí per acabar definitivament amb el que quedava d'una esquerra trontollant. Ara es podrà dedicar més intensament a dinamitar l'independentisme. Un personatge sinistre que vaig conèixer força i encara no sé d'on va sortir.
Raul retweeted
L’extrême gauche, ou la sécession des élites culturelles.
Christophe Guilluy géographe et essayiste français l’a dit mieux que personne : la gauche n’est plus la gauche dès lors qu’elle a rompu avec les classes populaires.
Et l’extrême gauche contemporaine n’est pas le soulèvement des « gens d’en bas ». C’est le sommet de la petite-moyenne bourgeoisie culturelle qui a colonisé le langage de la pauvreté pour en faire un marqueur de distinction.
Le profil type du noyau militant et intellectuel n’est pas l’ouvrier, l’employé de périphérie ou le précaire de banlieue. C’est majoritairement des femmes blanches, diplômées (Bac+3 à grandes écoles ou équivalent en sciences sociales, éducation, culture), urbaines, issues de Métropolia. Elles se veulent « proches du peuple » qu’elles prétendent défendre, mais elles en sont l’exact inverse sociologique et culturel.
Guilluy parle d’une « rupture presque anthropologique » entre ceux qui parlent du peuple et le peuple lui-même. La sociologie des militants et des porte-parole est très CSP+.
• Le mécanisme.
Depuis les années 1980, la gauche dominante a abandonné la question sociale. Elle a remplacé l’alliance des professeurs et des ouvriers par une alliance bobos des métropoles et des électorats issus de l’immigration dans les quartiers.
Résultat : les classes populaires de la France périphérique (petites villes, périurbain, zones rurales) se sont autonomisées culturellement. Elles ne se reconnaissent plus dans le récit produit par les élites intellectuelles, médiatiques et universitaires. Le peuple réel vote ailleurs. L’extrême gauche, elle, reste enfermée dans sa bulle progressiste.
• Colonisation de la pauvreté.
C’est exactement ça. On s’approprie les mots de l’oppression, de la domination et de la « décolonisation » pour y injecter des priorités qui sont celles de la bourgeoisie culturelle : questions identitaires, migratoires, de genre, écologiques radicales. Les classes populaires, elles, ont des diagnostics pragmatiques (emploi, pouvoir d’achat, sécurité, école, régulation migratoire). Guilluy le résume : les bobos sont des « Rougon-Macquart déguisés en hipster ». Ils préservent leur position, leur patrimoine immobilier, la scolarisation de leurs enfants, tout en se drapant dans la vertu. Ils pratiquent l’évitement résidentiel et scolaire tout en exigeant que les autres subissent les conséquences de leurs « croyances de luxe ».
• Le florilège des contraires.
- Ils défendent « le peuple » mais méprisent ceux qui ne partagent pas leurs codes (le « beauf », le « raciste » de périphérie).
- Ils parlent de solidarité et de diversité tout en vivant dans des cercles socialement et culturellement homogènes.
- Ils dénoncent les élites tout en formant la nouvelle élite culturelle qui a capturé l’éducation, la culture, une partie des médias et de la fonction publique.
- Ils prétendent lutter contre le capitalisme tout en étant les produits et les bénéficiaires du système éducatif et des métropoles qui concentrent les ressources.
Guilluy a cartographié le schisme : d’un côté Métropolia (les grandes villes où se concentre la bourgeoisie culturelle progressive et ses alliés électoraux), de l’autre Périphéria (la majorité ordinaire, les gens ordinaires, multiethnique mais culturellement autonome).
L’extrême gauche est le bras armé discursif de la première contre la seconde. Ce n’est pas une révolution.
C’est une sécession des élites qui se fait passer pour la voix des opprimés.
Le peuple n’a pas besoin qu’on le colonise symboliquement. Il a besoin qu’on arrête de le mépriser.
Raul retweeted
2 DÍAS DESPUÉS del Madrid-Sevilla FC empiezan a salir las imágenes.
Falta clarísima de Konate a Robbie Ure que acaba en gol de Mbappé.
Ni se revisó ni salió en retransmisión. Qué VERGÜENZA.
Raul retweeted
Bon dimarts a tothom.
Avui vull reflexionar sobre la presència de la bandera palestina en pràcticament totes les manifestacions que tenen lloc arreu d’Europa i, de manera molt especial, a Catalunya. I ho faig sabent perfectament que totes les colles nostrades del «Volem acollir», els genocides antisemites del «Del riu fins al mar» i totes les esquerres que exhibeixen una kufia penjada al coll em saltaran a la jugular i em diran de tot menys com soc de guapo. Però tant se me’n dona.
Des del meu humil punt de vista, la bandera de Palestina s’ha convertit en l’emblema no només de les esquerres, totes sense excepció, sinó també de les cèl·lules jihadistes i de l’islamisme infiltrat entre nosaltres en estat latent. Un conjunt de soldats radicals preparats, instal·lats legalment entre nosaltres i finançats per estats dels petrodòlars que Occident continua considerant, suposadament, aliats fiables.
Aquests grups han abandonat, de moment, els atemptats amb bombes per adoptar noves estratègies. Ara aprofiten qualsevol revolta o mobilització ciutadana per infiltrar-s’hi i destruir monuments i edificis emblemàtics de les nostres ciutats. També aprofiten aquestes circumstàncies per saquejar comerços, principalment de propietat jueva. Per això, no tinc cap motiu per abstenir-me d’afirmar que la bandera palestina s’està convertint en l’esvàstica del segle XXI.
Els conceptes de feixisme, xenofòbia, racisme i supremacisme són, al meu entendre, expressions creades i imposades per la moralitat del bonisme que ha governat bona part de l’Europa occidental durant dècades. Aquella Europa socialdemòcrata és la mateixa que va sembrar la llavor del multiculturalisme; la que va afavorir la proliferació de l’islamisme mitjançant les seves lleis de llibertat religiosa; la que va impulsar el reagrupament familiar que ha acabat col·lapsant serveis essencials de les societats d’acollida i, també, la que ha contribuït a l’expansió de l’antisemitisme amb l’objectiu d’intimidar i anorrear un dels col·lectius més brillants de la nostra història: els jueus.
Però, aquesta nova tendència del feixisme que ens volen vendre coma antifeixisme mai es manifesta en contra dels països musulmans i islamistes que han segellat una aliança diplomàtica amb Israel com Aràbia Saudita, Qatar, el Marroc o Egipte, entre d’altres. Uns estats que, malgrat la seva dobla moral, continuen finançant el jihadisme i l’islamisme arreu del món. Per tot això, puc afirmar clarament que el feixisme fa temps ha canviat de vorera. Avui es manifesta, es fa visible i es consolida dia rere dia en les esquerres proislamistes que treballen per erosionar i destruir les societats occidentals. #SalvemCatalunya. Salut!
🤖 Made with AI
Raul retweeted
Bandereta, triangle i sou de 136k anual.
A la Bastille.
O repartiment de la riquesa o res 🇫🇷
Readers added context they thought people might want to know
La senyora Vidal té un sou anual de 136.351,46 € com a Diputada. Això la situa al percentil 99 del salaris a Espanya.
transparentia.newtral.es/ficha/aina-vid…
salariode.com/calculadora/pe…
Raul retweeted
Sergio Carranza, trabajó 5 años en RMadrid TV, es el realizador de la Liga, el q decide lo q desde tu casa verás ( si algo no quiere q no lo veas él hace q tu no lo veas )… reconoce ayer en la Cope, q tenían la imágen del codazo de Guler, pero decide q ni tu ni el VAR lo vean, q es gol y punto… y lo peor, q es una decisión EDITORIAL!!!!!!!!!
¿Editorial de quien Sr. Carranza?
¿De su “ex”jefe Florentino?
Raul retweeted
Throughout human history, there was one thing that protected one's tribe: The recognition that the tribe across the river was dangerous and would attack if it thought it could win the battle. This is history. Imagine that now in the West, our most fundamental virtue is to REJECT any survival reflex in seeking to protect ourselves against ideologies that exhibit perfect animus toward us. Rather, we celebrate those ideologies and seek to turn our societies into mirror images of countries where such ideologies rule. It is the ultimate civilizational collective mind parasite. It is the ultimate Greek tragedy. It is Collective Seppuku albeit void of any honor or dignity: "Take our children, take our women, destroy our culture, mock our societies, destroy our religions, but please please please don't call us bigoted. I'll show you the way to my children as long as you don't call me a bigot." The greatest tragedy that humanity has ever seen because it is fully self-inflicted due to parasitic thinking and suicidal empathy. [Save this tweet]
Raul retweeted
Crecí en las cuencas mineras asturianas, he visto huelgas y manifestaciones, peleas duras contra la policía reivindicando derechos, NUNCA, jamás he visto a un minero reventar la tienda de un vecino y mucho menos robarle. Dejémonos de gilipolleces.
Raul retweeted
La redempció dels obrers en mans de dos cínics que no han pencat en la seva vida.
Una, @irenemontero hi ha arribat pel tradicional mètode femení de ficar-se al llit del mascle alfa.
L'altre, @gabrielrufian, per ser un pinxo espanyol que s'ha aprofitat del retard del @JoanTarda.
Raul retweeted
Està descrit. Un dels problemes de les revoltes del “no podem més”, amb violència al carrer, són els saquejos. Resulta evident que, davant d’una insurrecció al carrer, quan la gent es creu anònima, la ràbia comporta la destrucció d’allò que no pots obtenir mai de la vida, siguin cotxes, siguin botigues de luxe. Tanmateix, sempre em sorprèn que no es destrueixin bancs i que s’acabin assaltant comerços locals independents.
És una constant de les revoltes, però per a les grans companyies són pèrdues que es comptabilitzaran al compte de resultats a sota d’“altres incidències”, com un augment de taxes en un país, unes inundacions al magatzem d’una filial o una modificació del canvi de divisa en un país productor. I per a la persona de la petita burgesia que ha aixecat un negoci a pulmó, petant-se els horaris dels fills i deixant d’anar de vacances, l’assalt al negoci és la fi del seu esforç biogràfic.
Sempre ha passat, la burgesia il·lustrada comença per donar suport a la revolta perquè hi ha raons morals i polítiques per fer-ho, i acaba demanant que Napoleó posi en cintura els sans-culottes. Llei de vida històrica.
Que la cosa no funciona és evident. I que tractar d’arreglar el problema acabant amb les causes una a una —per exemple, subvencionant els pagesos, deportant immigrants o incautant pisos, segons quina sigui “l’arrel del problema” que cadascú hagi decidit identificar— alleugera les percepcions individuals, però no soluciona el gran marc d’enfonsament de l’Imperi, perquè probablement estem intentant reparar una crisi sistèmica amb respostes sectorials.
Les arrels dels grans canvis socials venen de decisions i transformacions de gran volada de les quals en desconeixíem les conseqüències, i que només comencem a entendre quan ja fa dècades que actuen: la desaparició progressiva del principi d’autoritat, la transformació i detonació de la família nuclear, la secularització, el peterpanisme, i la destrucció de la idea que els fills són prosperitat, continuïtat i llegat —i no una càrrega biogràfica caríssima en temps i diners—.
Els problemes van des del deute públic a la societat postheroica, de la crisi demogràfica a l’allunyament de la política dels problemes dels ciutadans, de la crisi de l’habitatge a la banalització del títol universitari, de la manca d’expectatives a la pèrdua de la cultura de l’estalvi. Som asseguts sobre una bomba que pot endur-se pel davant bona part de l’ordre occidental construït sobre el somni de la Il·lustració i de les revolucions dels segles XIX i XX, de la francesa a la del 68.
Si tenim sort això anirà caient a poc a poc, com va passar amb l’Imperi Romà -i no va ser precisament un procés sense violència-.
Si no en tenim, calcem-nos.
Raul retweeted
Oferirà l'Aina el seu pis a Barcelona a lloguer social?
A la Bastille.
O repartiment de la riquesa o res 🇫🇷
Readers added context they thought people might want to know
La senyora Vidal té un sou anual de 136.351,46 € com a Diputada. Això la situa al percentil 99 del salaris a Espanya.
transparentia.newtral.es/ficha/aina-vid…
salariode.com/calculadora/pe…
Raul retweeted
Last year I was attacked in Paris by a pro-Hamas hate mob. They were screaming “F*** Israel, F*** USA”. This hate and violence was spreading like wildfire.
And now, the same mob is waving the same flags and chanting the same chants while Paris burns.
This was never just about Israel. It was never just about Jews. This is a war on the West and the freedom and values we hold dear. I said it then and I’ll say it again: wake up. This has to be stopped.
Raul retweeted
La foto de l'esquerra és falsa. En canvi, les dues de la dreta són reals. El nostre ultraespanyolista de l'Arqueòleg Fastigós (ICV) és el menys indicat per donar lliçons a ningú! No es cansa de fotre el ridícul dia si i dia també?
Amb Espanya #NOESPOT
Raul retweeted
Quina hòstia tenen, déu meu.
Tant de bo algú els la foti amb la mà ben oberta.
🔴 La députée européenne Emma Fourreau justifie les pillages de magasins car : "Noël est une période de violence sociale."
✅ Ainsi donc, madame @emma_frr, élue municipale caennaise affiliée à La @FranceInsoumise, explique le saccage de l’établissement @Sephora par la "misère sociale". Il est de notoriété publique que, frappé par la dénutrition et le défaut de toit, l’individu a pour impérieux devoir de conserver sa dignité en s’imprégnant de parfums raffinés et en se parant de fards délicats.
🕵️ @ici_officiel Normandie
Raul retweeted
45 years ago, at the height of Lebanon’s civil war between Christians and Muslims, Bachir Gemayel warned the West:
“If you don’t understand that our fight is also your fight, a day will come when you’ll have to fight the same war on your own soil, but by then it will be too late.”
His prediction proved prophetic. The ideology that destroyed Christian Lebanon is now destroying Europe, with the same Palestinian flags and keffiyehs serving as its symbols.
Raul retweeted
Recordeu el cas de l’Institut Josep Carreras?
Recordem què va passar?
La gerent i la coordinadora econòmica de l’Institut Josep Carreras van denunciar presumptes irregularitats econòmiques i institucionals, opacitat i assetjament laboral.
Sabeu quantes proves van aportar?
Més de 800, en una denúncia de 208 pàgines presentada davant l’Oficina Antifrau de Catalunya.
I com va actuar Antifrau?
Les va reconèixer com a informants protegides per la llei.
Fins aquí, tot correcte.
Què va passar llavors?
El 13 de gener de 2025 van acomiadar la primera treballadora. Després, la segona. I també quatre responsables més vinculades a la denúncia.
Sis acomiadaments en total.
Què va fer Antifrau?
Va demanar la readmissió d’una de les treballadores i va advertir el Patronat de la Fundació Josep Carreras que les denunciants estaven protegides legalment.
Recordeu que formava part del Patronat?
Olga Pané, consellera de Salut i vicepresidenta primera.
Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats i vicepresidenta segona.
Van rebre advertiments d’Antifrau. Cartes individuals alertant de les possibles represàlies.
I què ha passat fins avui?
Res. Les treballadores continuen acomiadades. No han recuperat la feina. Cap de les conselleres ha mogut un sol dit per revertir aquesta situació. Ni un sol dit!
I Antifrau NO ha obert cap procediment sancionador per aquests acomiadaments.
6,96 milions d’euros anuals, destinats , cada any, a una oficina que té 73 dotacions de plantilla pressupostades i destina 5,69 milions a remuneracions del personal. Més del 80% del pressupost. I davant un cas amb centenars de proves, no ha fet res. Gairebé dos anys i encara no se sap quines verificacions han dut a terme l’equip investigador sobre les més de 800 proves presentades.
Sabeu quantes reunions ha mantingut Antifrau, amb les denunciants?
Dotze. Totes amb la unitat de protecció. Cap amb l’equip investigador.
Sabeu quan se celebraran els judicis laborals?
A l’abril i al novembre de 2027.
Tot això es va iniciar el 2025, i fins el 2027 hauran de continuar esperant, sense feina. Dos anys, i això no és el més greu, que també. El greu és que aquí entra un altre tema en escena. La prescripció. El temps continua passant i el termini legal per sancionar possibles infraccions podria esgotar-se. Si la prescripció es produeix sense que s’hagi interromput vàlidament el termini, es podria perdre la possibilitat d’imposar una sanció.
En resum: Més de 800 proves. Una denúncia de 208 pàgines. Dues treballadores reconegudes com a informants protegides. Sis acomiadaments. Cap procediment sancionador obert. Dues conselleres que no han mogut dit, estan advertides i informades, han desobeït i no han tornat a reincorporar aquestes treballadores, que per llei estan protegides i un termini que s'allarga i pot portar a la prescripció.
Anem entenent les multes, les acusacions, l’assenyalament i el falç discurs contra aquesta dona, que Antifrau es posi en segons que, temes que no s'aguanten per enlloc jugant al joc del desprestigi i desgastament o ho voleu mastegadet i us fa falta també, un dibuixet?
Institucions catalanes pagades per tots els catalans, convertides en eines al servei dels interessos polítics d’uns quants i aquí no passa res…
Que xulipiruli tot el que està passant,eh?
Però bufa tu, quin escàndol, tot un procès complert, fil per randa, per una plaça de policia local!
És ben bé, que hi ha més cec, que el qui no hi vol veure.
Raul retweeted
Israeli Prime Minister Netanyahu:
Macron called me on October 7. He said, "You know, we have to work for an immediate ceasefire and to solve this by diplomacy."
And I said, "No, no, Emmanuel. It's not going to be solved by diplomacy. These are monsters. These are neo-Nazis."
I said, "You know, Hamas is like ISIS. In fact, it's worse in some respects than ISIS, even worse than ISIS. And let me tell you, if we don't stop Hamas here, you'll see them on the streets of Paris."
And that's exactly what is happening right now.