Pep Valsalobre

Anem a parlar de fets històrics vigents que fan posar nerviosos a uns quants. Es ven el relat que la unió dinàstica va ser entre iguals, però la realitat jurídica és que hi havia segles de distància. Comparem les Constitucions de Catalunya (edició 1704) amb els furs de Castella. No tenien res a veure. Mentre a Castella el rei governava per "gràcia divina" amb un poder gairebé absolut on els furs eren concessions reials que el monarca podia revocar o modelar, a Catalunya el sistema constitucional era radicalment diferent: Pactisme pur. • La llei per sobre del Rei: A Catalunya, el Rei no podia dictar lleis tot sol. Totes les Constitucions s'havien d'aprovar en Corts, de mutu acord entre el monarca i els tres braços (eclesiàstic, militar i ciutadà). • Si el Rei o els seus oficials vulneraven una constitució, cometien un "greuge". La Constitució 'Poc valdria' (1481) obligava a anul·lar immediatament qualsevol ordre reial que anés contra les lleis catalanes. Imperi de la llei en ple segle XV! • La diferència clau: Els furs castellans eren privilegis territorials revocables; les Constitucions catalanes eren un contracte legal d'obligat compliment per a la mateixa Corona. L'any 1714 (i encara menys al segle XV) no es va unificar res; es va destruir el sistema parlamentari modern i avançat al seu temps per imposar el model absolutista i centralista de matriu castellana a cop de decret de Nova Planta, i ens volen fer creure que les Constitucions foren derogades. Passar de ser ciutadans amb drets pactats a súbdits d'un poder absolut. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre de 1704 vigent. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya no és un caprici, és fer justícia històrica enfront de segles de desmemòria. 🔄 Fes RT si creus que la història s'ha d'explicar sencera! ❤️ Dóna-li LIKE si estàs d'acord que cal rebatejar la plaça Espanya a #Constitucions ja mateix! – at Barcelona, Spain