Manelrunnertremp

La felicitat no és tenir-ho tot. És saber veure tot allò que ja tens. Perquè si vivim pendents del que ens falta, sempre trobarem alguna cosa a faltar. En canvi, quan aprenem a mirar el que sí que tenim -persones, moments, salut, afecte, natura, una conversa, un lloc segur on tornar- ens adonem que, moltes vegades donem per fet i ja no veiem ni valorem ni gaudim de tot el que tenim, i que sovint és més del que pensem. Som-hi? Bon diaaa!!🤍😉

Un pare no fracassa per separar-se de la mare dels seus fills. Una mare no fracassa per separar-se del pare dels seus fills. Una parella es pot acabar i, tot i així, continuar sent bons pares i seguir sent família d’una altra manera. El fracàs arriba quan es perd el respecte i el dolor es converteix en una lluita pel patrimoni, pels diners o als tribunals, amb l’objectiu de fer mal a l’altre o sortir-ne beneficiat. Perquè qui provoca patiment emocional, econòmic o legal a la persona amb qui ha compartit tants anys no només li fa mal a ella: també acaba afectant l’estabilitat i el benestar dels fills. I potser una de les coses més surrealistes de les separacions és aquesta: dues persones que s’han estimat i han compartit tota una vida poden acabar sense dirigir-se la paraula. Quan algú vol separar-se i l’altre no ho accepta, prioritza el patrimoni i utilitza els diners, els retrets o els tribunals per impedir-ho, retardar-ho o castigar l’altre, costa molt continuar parlant d’amor. I pot ser profundament trist descobrir que aquell amor que semblava existir mentre tot anava bé no sap convertir-se en respecte quan arriba el final. Perquè estimar també és saber deixar marxar. I és en una separació quan, de vegades, descobreixes de debò qui tenies al costat i de quina manera t’havia estimat. No és un fracàs separar-se. El fracàs és convertir una separació en una venjança, voler destruir l’altre o utilitzar els fills com a eina enmig del conflicte. Això és baixesa. Potser per això és en els moments difícils quan acabem coneixent de debò les persones, i diuen que: · Coneixeràs millor la teva parella quan us separeu. · Coneixeràs millor els teus amics quan les coses et vagin malament. · Coneixeràs millor els teus germans quan hi hagi una herència. · I coneixeràs millor els teus fills quan arribis a la vellesa. Perquè les persones no es coneixen només per com estimen quan tot va bé, sinó també per com es comporten quan ja no obtenen allò que volen. 🤍

Para. Desconnecta. Escolta’t. Decideix. I continua el teu camí sense mirar enrere. La vida és al davant. Sempre endavant. 🤍

Com més gran em faig, més entenc la felicitat com la possibilitat de viure amb tranquil·litat. Tenir una llar on sentir-se segur i en pau, un entorn net, la natura, anar a dormir d’hora i llevar-se aviat, i compartir la vida amb bones persones de ment oberta. Som-hi? BonDia🤍😉