Algú sap a quant va el bidó de vaselina? És per a uns polítics professionals que conec... Ara seriosament: Fa com 3 anys que vinc explicant, en vídeos i també per aquí, que la política catalana ja ha donat tot el que podia donar. Estaven avisats per tot arreu, l'abstencionisme mantingut en 2 eleccions era el primer gran senyal de què havien de fer alguna cosa, i van decidir ignorar-lo i enganyar els seus votants amb pactes surrealistes i continuant amb un enfrontament que només destrueix i degrada el país. El 2on avís va ser quan només 4-5.000 independentistes van rebre Puigdemont a l'Arc de Triomf. El 3er gran avís l'ha donat Pedro Sánchez, no amb els seus incompliments (que tothom esperàvem), sinó amb quelcom molt més greu: com que sap que la resta de partits que l'aguanten no estan disposats a fer costat al PP en una moció de censura, sembla disposat a enrocar-se i rebutjar el que tot el seu partit li demana i li exigeix a crits: eleccions un any abans de les municipals, per a evitar que el seu descrèdit contamini els candidats socialistes als ajuntaments de totes les Espanyes. Ras i curt, li sua la polla. Es va vendre el Sàhara a canvi de no se sap què, s'ha enfrontat obertament a Trump i l'ha torejat com un campeón. Els seus alcaldes l'importen entre zero i res. Pedro Sánchez portarà la coalició al precipici i a l'infern si li cal, perquè li és igual que tot cremi mentre ell pugui ser el rei de les cendres. Tot això, Puigdemont i Junqueras ho sabien des del primer dia. Però ells són els màxims exponents d'una classe política catalana dèbil, covard i estúpida. I escullo molt bé aquests tres qualificatius. Perquè abasten tots els partits excepte, de moment, un. AC és el de menys aquí. La resta és, directament, invotable. Tot això s'ho han fet ells solets. La llista de greuges és inacabable, i l'efecte bola de neu se'ls emportarà pel davant. Junts tenia "una cantera amb una nova generació de joves super-mega-ultra-preparats" que ja eren a punt per a renovar el partit. De moment, són un ovni: conec gent que els ha vist i en sap alguns noms, però l'establishment no té on caure mort (excepte Batet & Co.) i no permetrà la renovació. O sigui, que no existeixen però tothom en parla. Si ja no tenien on anar fa 10 anys, imagineu-vos ara que han destruït el país. Esquerra té uns corrents super-ultra-mega-renovadors amb una estratègia molt, molt i molt trencadora i efectiva: trucar a la porta del despatx de Junqueras fins que es decideixi a rebre'ls o la porta es desintegri, el que passi primer. Traduït al cristià: aviam si el fem saltar i ens hi col·loquem nosaltres. A fer què? Oh, a fer un gran pacte d'esquerres. Què us pensàveu? La CUP continua defensant que la culpa de tots els mals passats i presents del món sencer és dels que paguem impostos, i de què convertir-nos en Nicaragua és el model a seguir per a Catalunya. Què pot sortir malament? Mentrestant, la recepta és ben òbvia: Catalunya és un país a l'alçada de la millor Alemanya, els millors Països Baixos o la millor Escandinàvia. I entre tots ens estan transformant en la pitjor Argentina. No cal ser independentista o d'ultradreta per veure el que tenim al davant dels ulls i saber el que hem viscut, cap a dalt i cap a baix, els darrers 50 anys. Deia que la recepta és òbvia: reduir la immigració, reduir els que ja han arribat amb incentius, forçar la integració, facilitar una economia d'indústria i serveis d'alt valor afegit, acabar amb les regulacions estúpides i absurdes que impedeixen desenvolupar res mínimament normal, solucionar d'una puta vegada el tema immobiliari agafant les receptes que tothom sap que funcionen i, en definitiva, tornar al treball i la meritocràcia que ja ens van dur a la prosperitat que ens han robat. Portar Catalunya endavant no té cap secret. No portar-la endavant és ben difícil: cal pensar-ho molt bé i tenir una agenda, un motiu i una finalitat. Quan portes 10 anys sent la "víctima" i alhora has estat governant Catalunya, ets el còmplice necessari. . . Aclariment: com que hi ha gent amb problemes d'incomprensió lectora sobrevinguda, parlo dels dirigents dels partits, no de la militància o dels votants o dels simpatitzants. Òbviament. elperiodico.cat/politica/202…