Avui fa 56 anys de la mort de Josep Carner. En un temps celebrantment estúpid i escandalós –una mica com nosaltres–, encara ens podem emmirallar en la intel·ligència i l'elegància.
A les PAU del setembre, a la prova de llengua, hi ha sortit la «Cançoneta incerta» de Carner. Em sembla tan escaient per l'ocasió… Entre l'angoixa i l'afany de controlar el demà, paga la pena de reconèixer amb esperança i ironia: «Aquest camí tan fi, tan fi, | qui sap on mena?»
Un premi nou, que tots esperem que faci aportacions veritablement noves. L'Ajuntament de Riells i Viabrea convoca la primera edició d'un premi de poesia, sota els auspicis d'un nom: Mn. Ribot i Sunyer. El llibre guanyador, que serà guardonat amb 3.500 €, l'editarà @nuvol_com.
Vaig ser l'autor de la setmana a la revista Versopolis. Hi vaig escriure «Sobre la poesia del meu país i del meu temps».
Lamento que no es tingués en compte l'esmena que vaig demanar que introduïssin: no «Spain (Barcelona)» sinó simplement «Catalonia»
versopolis.com/articles/auth…
Avui amb el @diariARA, hi ve encartat el número especial de Sant Jordi de @nuvol_com. I amb Núvol, aquest meu article sobre quatre poetes i un nen, un nen amb una fletxa.
Sobtadament una aura fina glaça
ma febre: tornat home, sento en fi,
corbat encara, un esperó diví;
l'ombra invisible de Jesús que passa
em veu baixant del puig on ha vetllat
i se'm desvetlla l'ànima abaltida
com l'aigua que de cop, tota embranzida,
borbolla dins un pou abandonat
«Si Job lo just por de Déu l'opremia,
¿què faré jo, que dins les colpes nade?»
Cant espiritual
Ausiàs March














