Nosaltres hem defensat amb serenitat, arguments i decrets propis la solució, des de la centralitat política, al repte de l’habitatge. I la centralitat –tan menystinguda en temps d’extrems polaritzats– consisteix a trobar una solució que protegeixi les dues parts, sense escollir quina família deixem desemparada. Defensar que una habitació no és un habitatge digne o que el propietari d’un pis no ha de substituir l’Estat si el llogater no paga, és pur sentit comú. Però el sentit comú fa anys que es va exiliar. No ens intimida el xantatge dels extrems. No busquem la derrota de ningú. Volem una solució al problema. Però això, en temps de propaganda, importa a molt poca gent. O potser a la majoria? Les urnes, demà o més endavant, ho decidiran. 📑 Article: ara.cat/opinio/decret-d-habi…