El futur europeu estarà marcat per més tensions socials i una disputa més intensa sobre identitat col·lectiva, recursos i poder. Però els aldarulls no són, per si mateixos, un camí cap a l'alliberament nacional. Per als catalans, la lliçó és més exigent. Cal construir poder català abans que la crisi ens obligui a reaccionar-hi sense eines pròpies. Un poble que no ha definit qui decideix, què vol preservar i quines estructures necessita acabarà arrossegat per conflictes que no controla. La idea essencial, doncs, per al projecte nacional català és que sense un nosaltres políticament definit, no hi ha cap alliberament que puguem donar per fet. En resum. O ens organitzem políticament com a catalans, o ens veurem arrossegats a la barbarie com a espanyols. Ho veieu, o no?