Avui, mentre el públic torna a omplir la graderia i la gespa lluu nova de trinca, pensa-hi: Sota el punt central del camp, hi ha terra vella. I potser, molt avall, una llum daurada que encara brilla. Perquè el Barça… sempre ha estat més que un club.

Des d'aquell dia, quan li preguntaven què hi havia posat, ell sempre responia: “L’ànima del club.”

Quan van començar les obres, Mitjans va insistir que seria ell qui personalment marqués el centre exacte del camp. “Tinc una cosa a fer”, va dir. Ningú no sabia què volia dir exactament.

Avui el Barça reinaugura el Camp Nou. Després d’anys d’obres, torna la llum, el soroll, la fe. Però hi ha una cosa que no ha canviat: Sota la gespa, al centre exacte del camp, hi ha un secret. Un misteri que ve de la Guerra Civil. Vols que t'ho expliqui? 👇

Doncs arriba vostè tard… Vaig explicar la història aquí…

A través de l’arxiu Villaret, del meu amic @LTdeVillaret, m’arriba una notícia que trobo francament espectacular. Durant les obres de restauració d’una ermita romànica, la ubicació de la qual no es pot revelar per motius de seguretat, ha aparegut un cofre que probablement estava segellat des del segle XVI. Els serveis tècnics de la Generalitat n’han fet l’obertura i, a l’interior, hi han trobat un fragment de tapís amb unes escenes molt particulars: el viatge de santa Helena, mare de l’emperador Constantí, a Terra Santa, al segle IV, a la recerca de la Creu i dels claus de Crist. La troballa tindria una rellevància extraordinària. La principal hipòtesi amb què s’està treballant és que es tracta d’un dels fragments desapareguts del Tapís de la Creació, que es conserva a la seu de Girona. Un fragment que algú hauria retallat o arrencat deliberadament. Però per què? Aquí és on la història es torna especialment inquietant. Hi ha una hipòtesi, certament arriscada, que relaciona aquesta mutilació amb la visita de l’emperador Carles V a Girona, els dies 25 i 26 de febrer de 1538. Segons aquesta versió, l’emperador hauria insistit a veure el tapís durant la seva primera visita a la seu, però els responsables de la catedral haurien aconseguit ajornar-ne l’exhibició. Carles V, però, hi hauria tornat l’endemà amb la mateixa exigència. I hauria estat durant aquelles hores, entre una visita i l’altra, quan algú hauria separat del tapís precisament les escenes que l’emperador volia examinar. Què hi havia representat? Què buscava Carles V? I per què algú hauria preferit mutilar una peça excepcional abans de permetre que ho veiés? Potser començarem a entendre-ho quan els especialistes aconsegueixin desxifrar la narració del fragment que acaba d’aparèixer en aquesta ermita. Una troballa de la qual la Generalitat, de moment, encara no ha donat notícia. Em sembla fascinant pensar que la resposta podria haver passat gairebé cinc segles dins d’un cofre. I que, durant tot aquest temps, hem estat mirant el tapís sense saber que allò que hi faltava era, precisament, allò que algú no volia que veiéssim. Fascinant.