Dotze anys ha costat que aquest text excepcional de la gran Lluïsa Cunillé que és “Dinamarca” (2014) pugi, en català, a un escenari. Però l’espera ha valgut la pena. El teatre no és només, que també, per ser llegit: fins que no troba vida en escena és incomplet. Però un gran text necessita grans intèrprets: direcció i actors que, quan el converteixen en obra, davant el públic, facin encara més grans les seves intuïcions, subtileses i complexitat. Això, s’ha de dir, no passa sempre. O, per ser justos, passa molt poc. Ara bé, quan passa, voreja el miracle. És el que està passant amb “Dinamarca”, a la Beckett, gràcies a la direcció brillantíssima d’Albert Arribas, gràcies a les interpretacions absolutament prodigioses de Pere Arquillué i @colomer_imma, gràcies a la valentia de la producció de @bitoprod i @salabeckett. Que la Cunillé és una de les millors escriptores dramàtiques d’Europa ja se sap, però ara ja podem dir que “Dinamarca” és un clàssic de la literatura (dramàtica) catalana, i que quedarà. Haurem de tornar-hi, un cop i un altre, per repensar els temps obscurs que ens ha tocat de viure i provar d’entendre’ls millor. Amb la “ironia catalana” necessària, que deia Ferrater Mora; amb el sentit tràgic de la gran literatura, que exigia Steiner; i, ara, amb els rostres i cossos i veus i silencis de Colomer i Arquillué que es quedaran enganxats per sempre al Hamlet i la Gertrudis més potents (per ara) del teatre del segle XXI. Talent en estat pur. Un cop més, el teatre català a l’avantguarda d’Europa.