Entrem en l'Onze de Setembre. Avui no plorem una derrota militar ni commemorem la caiguda d'una ciutat, sinó que reivindiquem l'acte de resistència col·lectiva més èpic de la nostra història per defensar un tresor incalculable: les Constitucions de Catalunya. 👇 El 1714, #taldiacomavui fa 312 anys, els catalans no van lluitar fins a l'extenuació per una simple disputa dinàstica entre Àustries i Borbons. Van vessar la seva sang per protegir el primer Estat de dret d'Europa, el nostre. Mentre la pràctica totalitat del continent europeu vivia sotmesa a l'absolutisme, on la voluntat del monarca era la llei dictada a cop de caprici, Catalunya havia bastit durant segles un sistema institucional pioner basat en el pactisme. El rei no podia aprovar lleis, ni imposar tributs, ni reclutar lleves sense el consentiment de la comunitat política articulada a les Corts Generals. Des del 1481, la Constitució de l'Observança consagrava el principi de legalitat suprem: cap ordre o decret reial que vulnerés les Constitucions catalanes tenia cap valor jurídic i era nul de ple dret. Això era, literalment, l'imperi de la llei segles abans de la Il·lustració i de les revolucions constitucionals modernes. L'11 de setembre de 1714, els defensors de Barcelona van anar a les barricades sabent que la caiguda de la ciutat significava l'abolició d'aquest sistema històric de llibertats i la mort. La resistència heroica del General de Catalunya, de la Coronela i de tot un poble va ser la defensa a ultrança de l'universitas, de la seva identitat política sobirana plasmada en dret pur. Quan les tropes borbòniques van entrar per la força de les armes, van imposar els Decrets de Nova Planta justificant-ho pel dret de conquesta. Va ser una suspensió temporal per la violència militar, imposada de facto, però mai una derogació de iure, perquè les lleis catalanes només es podien derogar si es pactaven en unes noves Corts. Per això avui, més de tres segles després, la reivindicació de la independència no pot consistir a fer taula rasa. Si pretenem exercir un poder constituent que construeixi un Estat ex novo des del buit absolut, estem assumint, implícitament, que les bombes de Felip V i la conquesta militar van tenir la capacitat jurídica d'extingir la nostra sobirania originària. Estaríem acceptant que la força d'un exèrcit estranger pot derogar el dret, ignorant el principi universal fonamental: la violència i l'il·lícit no generen títols legítims. La nostra fortalesa jurídica i internacional rau precisament en la continuïtat. Catalunya posseeix un títol sobirà que roman latent. Per restituir la plena independència, ens cal recuperar aquest fil ininterromput de la nostra legalitat històrica, no pas per quedar-nos atrapats en les normatives del segle XVIII, sinó per actualitzar-les democràticament. El subjecte polític present, el poble de Catalunya, és el motor constituent que ha d'exercir avui el seu poder inalienable per posar al dia aquella arquitectura de llibertat i adaptar-la als reptes del segle XXI. Reivindicar la continuïtat i l'actualització de les nostres Constitucions és l'única via estratègica que impedeix que la conquesta espanyola de 1714 tingui validesa legal. És presentar-nos davant del món sota l'empara del Dret de Gent, no com una simple autonomia insatisfeta que intenta una secessió il·legal d'un Estat matriu, sinó com una nació sobirana mil·lenària que restitueix el seu ordre jurídic usurpat de manera il·lícita. Honor i glòria als que van caure el 1714 defensant les nostres llibertats. Ara ens toca a nosaltres acabar la seva obra i restaurar, amb la força incontestable de la voluntat democràtica, l'Estat de dret més antic i resilient d'Europa. Visca Catalunya lliure i les seves #Constitucions mai derogades. 📜⚖️ #11S1714 #Diada