Col·lectiu LGTBIQ+ Safor-Valldigna

🏳️‍⚧️ Reconèixer les persones trans i no-binàries és una obligació de respecte i de drets humans. En aquest article explico què aporta la Llei 13/2025 a Catalunya, com es relaciona amb la normativa estatal i què significa per a la vida quotidiana de les persones trans i no-binàries. És una conquesta col·lectiva que hem impulsat des de les organitzacions trans, treballant amb ERC, CUP i Comuns, amb el suport del PSC i Junts. Ara cal exigir-ne el desplegament amb recursos, formació i protecció efectiva contra la discriminació. Aquest avenç també pot servir de referència per reclamar més garanties arreu de l’Estat. La nostra dignitat no pot dependre del territori on vivim ni de la casella d’un formulari. Els drets han de sortir del paper i arribar a la vida quotidiana. #DretsTrans #PersonesNoBinàries #Catalunya #DretsHumans #LGBTI atclibertad.wordpress.com/20… a través de @ATCllibertat

Un estudi que reuneix 52 investigacions i milers de participants qüestiona el principal argument utilitzat per expulsar les dones trans de l’esport femení. Després del tractament hormonal, no es van trobar diferències significatives entre dones trans i cis en força corporal ni en capacitat aeròbica. Una major massa muscular magra no implica automàticament un avantatge esportiu real. Les evidències disponibles encara són limitades i de qualitat desigual, però tampoc avalen les prohibicions generals. No es pot convertir el prejudici en una falsa certesa científica. Les normes esportives han de considerar cada disciplina i basar-se en dades rigoroses. Excloure totes les dones trans per sistema no és protegir l’esport: és discriminació. #DonesTrans #EsportSenseTransfòbia #DretsTrans #Ciència #Inclusió thepinknews.com/2026/08/12/t… thepinknews.com/

Franyel era una dona trans. Que la seva documentació encara indiqués sexe masculí no pot esborrar la seva identitat ni deixar-la fora de la protecció contra la violència masclista. No es pot permetre que una casella administrativa tingui més pes que la realitat viscuda d’una dona assassinada, especialment quan el mateix Estat va trigar més de tres anys a habilitar el procediment perquè les persones trans estrangeres poguessin adequar la seva documentació. Donem suport a les actuacions de l’Associació Trans d’Andalusia–Sylvia Rivera perquè el cas sigui investigat com a violència masclista. Franyel mereix justícia, reparació i memòria. Cap altra dona trans migrant ha de quedar desprotegida per culpa d’una burocràcia que arriba tard. La identitat no la determina una casella. Els drets que no es poden exercir només són paraules escrites en un paper. #JustíciaPerFranyel #ViolènciaMasclista #DonesTrans #DretsTrans #CapDonaSenseProtecció

📆 4 d’agost de 1970 — Llei de perillositat i rehabilitació social Tal dia com avui, la dictadura franquista va aprovar la Llei de perillositat i rehabilitació social, que va substituir la Llei de «vagos y maleantes» i va convertir les persones homosexuals i trans en suposades «persones perilloses socials». Sota el pretext de la «seguretat» i la «rehabilitació», milers de persones van ser detingudes, empresonades, desterrades i sotmeses a treballs forçats, tortures, tractaments psiquiàtrics i teràpies d’electroxoc. Les presons de Huelva i Badajoz van ser centres principals d’aquesta repressió, juntament amb departaments especials en centres penitenciaris com la Model de Barcelona i les presons de València i Carabanchel. Les lesbianes van patir una persecució especialment invisibilitzada. Moltes van ser castigades per les seves pròpies famílies o recloses en institucions psiquiàtriques, religioses i centres del Patronat de Protecció a la Dona, juntament amb mares solteres, dones empobrides i dones considerades contràries a la moral nacionalcatòlica. El 26 de desembre de 1978 es va aprovar l’eliminació de la referència als «actes d’homosexualitat», tot i que la reforma no va entrar en vigor fins que es va publicar al BOE, l’11 de gener de 1979. La repressió va continuar mitjançant altres normes, com la d’«escàndol públic». Tefía també forma part d’aquesta memòria repressiva, però va funcionar entre 1954 i 1966 sota l’anterior Llei de «vagos y maleantes». Avui recordem totes les persones perseguides pel simple fet de ser qui eren. No eren perilloses ni delinqüents: van ser víctimes d’una dictadura criminal. Memòria, veritat, justícia i reparació. Perquè no es torni a repetir mai més. #MemòriaLGTBIQ #MemòriaTrans #MemòriaHistòrica #LleiDePerillositatSocial #Franquisme #VeritatJustíciaIReparació