El llibre que Felip V més odiava porta la seva pròpia signatura. L'any 1704 va sortir de les impremtes de Barcelona una de les obres cimeres de la història política europea: la tercera i última compilació general de les Constitucions i altres drets de Catalunya. No era un simple llibre de lleis. Era l'arquitectura completa d'un Estat de dret constitucional sobirà, impresa tot just una dècada abans que intentessin esborrar-la a cops de canó. Aquí tens la història i l'estructura d'aquest monument jurídic que molts desconeixen: 👉 * Per què es va fer el 1704? Fins aleshores hi havia hagut dues grans compilacions impreses (la de 1495 i la de 1588-1589). Però després de més d'un segle, calia posar al dia tot el dret català i, sobretot, incorporar-hi les noves lleis aprovades a les Corts de 1701-1702. El resultat va ser una edició monumental estampada a Barcelona pels impressors Joan Pau Martí i Josep Llopis per ordre dels Diputats del General. 👉 * La gran ironia històrica Qui va aprovar, jurat i donar validesa a les lleis més avançades d'aquell volum —inclosa la creació del Tribunal de Contrafaccions per frenar els abusos del rei— va ser el mateix Felip V de Borbó a les Corts de 1702. Pocs anys després, aquell mateix monarca faria la guerra contra Catalunya per destruir l'Estat de dret detallat en el llibre que ell mateix havia jurat complir i fet imprimir. 👉 * Com s'estructurava aquest codi d'Estat? L'obra de 1704 es va dividir en tres grans volums organitzats amb una precisió quirúrgica (seguint l'ordre sistemàtic del Codi de Justinià, en llibres i títols) perquè qualsevol jurista o ciutadà trobés la llei a l'instant: — Volum I (Constitucions i altres drets de Cathalunya): És el cor del sistema. Comença amb la Preludia i els històrics Usatges de Barcelona (el fonament del segle XI), i desplega en 10 llibres totes les Constitucions, Capítols i Actes de Cort vigents aprovats entre el rei i els tres braços des de 1283 fins a 1702. Aquí hi ha la Constitució de l'Observança ("Poc Valria"), les garanties penals, el dret civil i el control de la corona. — Volum II (Pragmaticas y altres drets de Cathalunya): Recull les disposicions reials (pragmàtiques, privilegis, sentències arbitrals com la de Guadalupe que alliberava els pagesos de remença, bulles i concordes). Això sí: totes estaven rigorosament subordinades al Volum I. Cap pragmàtica reial tenia valor si contradia una Constitució pactada en Corts. — Volum III (Constitucions y altres drets de Cathalunya superflus, contraris y corregits): Una lliçó de transparència i memòria històrica. En lloc de destruir o amagar les lleis antigues que ja havien quedat derogades o superades pel pas dels segles, els juristes catalans les van agrupar en un tercer volum separat. Així es podia entendre l'evolució del dret sense confondre el que era vigent amb el que era història. 👉 * Escrit en català per defensar el ciutadà Tota la compilació de 1704 (llevat d'alguns textos pontificis o antics en llatí) està redactada en un català jurídic clar, precís i solemne. La llei no era un secret d'Estat guardat pels ministres de Madrid o de Versalles; era una eina pública a l'abast dels ciutadans, notaris, advocats per defensar-se de qualsevol arbitrarietat, i que va seguir consultant-se molts anys després de 1716 per la vigència del codi civil. Quan el Decret de Nova Planta de 1716 va suspendre el dret públic català, l'objectiu era condemnar els volums de 1704 a l'oblit i convertir-los en paper mullat. Però no ho van aconseguir: els exemplars que van sobreviure —i la part de dret civil tant arrelat i vigent que per això va resistir— són avui la prova física i irrefutable que Catalunya ja funcionava com un Estat de dret modern quan mitja Europa vivia agenollada davant l'absolutisme. Has tingut mai l'oportunitat de veure o fullejar un exemplar original de les Constitucions de 1704? Foto d'un exemplar original:👇