Al @cafedidees_rtve també hem parlat de llengua arran d’una entrevista i unes declaracions que quasi celebren que no es faci servir la nostra llengua al Congrés. Després d’anys reclamant el dret de parlar en català al Congrés, que un diputat independentista faci servir sistemàticament el castellà no és una anècdota ni és menor. A banda que no té cap sentit reclamar un dret i quan el tens, no fer-lo servir! El català no és una nosa ni una provocació. És una llengua plena, també per fer política. I en plena emergència lingüística, banalitzar-ne l’ús és contribuir a la seva minorització. Hi ha qui prioritza que diu que parla des de l’esquerra, però l’esquerra no és cap garantia d’independentisme: fer servir el castellà com a llengua política hegemònica no és fer independentisme en castellà; és reproduir l’espanyolisme, en castellà. I, parlant de llengua i Feijóo: ja fa temps que sabem que, en lloc d’immersió lingüística, el PP defensa la submissió lingüística. Quan es reclama més castellà a l’escola, el que es busca, en realitat, és menys català a tot arreu. L’idioma polític del PP continua sent el de la imposició. Cap novetat.

Avui, al @cafedidees_rtve , hem parlat de fronts que volen ser amplis i acaben àmpliament enfrontats. Quan el més important és el qui i no el què, el projecte queda en segon pla i les disputes pels protagonismes ho acaben ocupant tot, com hem pogut veure. La política necessita menys guerra pels protagonismes, més coherència entre el que es diu i el que es fa.