Pucurull

Quan llegeixo al diari els avenços de la ultradreta recordo aixó: “No passareu! I si passeu, serà damunt d'un clap de cendra: les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre. Mes no serà! Per més que feu, no passareu!” Del poema d’Apel·les Mestres (1854-1936) que es va convertir en un símbol de resistència antifeixista. Núria Feliu en va fer una interpretació: youtube.com/watch?v=G3T_lgfE…

Longevitat atlètica. A la Marató de Nova York d’enguany, van acabar 544 participants de més de 70 anys. De la franja de 70 a 79 van ser 499. De 80 o més, 45. Dels quals, dos de 90 anys. Les dones de més edat van ser tres corredores de 84 anys. (Font: New York Road Runners)

Vivències de la penúltima marató. (Expressades la tarda de la prova. Barcelona 2015) He gaudit. He patit. He corregut. He caminat. He tingut fred. He tingut calor. No he notat gens la “soledat del corredor de fons”. M’han acompanyat amics i amigues pel camí. He vist més gent que mai animant. M’han donat aigua. M’han donat fruita. M’han fet fotos. He vist un home que corria amb crosses. He vist nois i noies colpejant tambors. He pensat que el repte solidari que feia m'ajudava. He avançat un o dos corredors. M’han avançat molts. He vist estelades al quilòmetre 17,14. M’han cridat pel nom que duia al dorsal. He saludat coneguts i desconeguts. He tocat mans esteses de nens i nenes. He sofert. He pensat que era lògic sofrir. He acabat en cinc hores i mitja. He anat una mica més ràpid que l’any passat. He fet la meva quaranta-cinc. M’han penjat una medalla. M’han llorejat com si fos el guanyador. He plorat de content. Se m’ha arrugat una mica la pell. Se m’ha desarrugat molt l’ànima. M’he emocionat a la sortida. M’he emocionat a l’arribada. M’han abraçat. He abraçat. He gaudit. He patit. L’any que ve hi torno. Miquel Pucurull

A la marató de Nova York de 1994, els mexicans German Silva i Benjamin Paredes van protagonitzar un final curiós. Anaven junts, i a poc més d'un quilòmetre de la meta, Silva, en lloc de seguir pel traçat marcat, va girar a la dreta i va agafar un camí equivocat. Què havia passat? Doncs que, per inèrcia, estava seguint una de les motos de la televisió que retransmetia la prova; el vehicle es va retirar del circuit, i ell el va seguir. Se’n va adonar i va tornar a la ruta, i tot i que en Paredes ja li havia tret distància, va fer el darrer quilòmetre en -agafeu-vos- 2 minuts i 40 segons, i va entrar primer, un parell de segons abans que el seu company.

AVANTATGES DE L'EXERCICI FÍSIC Tot i que els grecs ja parlaven dels avantatges de l’exercici físic, no fa gaire que la medicina moderna va descobrir que allargava la vida. Va ser l'any 1953, quan el doctor escocès Jeremy Noah Morris va analitzar dades sobre malalties i activitat cardiovascular. Va publicar un estudi sobre la salut dels treballadors dels autobusos de Londres: 31.000 empleats, on es veia que els conductors emmalaltien més sovint i morien molt abans que els cobradors. La incidència era concloent: els primers havien patit més del doble d’infarts que els seus companys. La conclusió era que els conductors estaven asseguts tota la jornada i els cobradors pujaven i baixaven constantment les escales per anar al segon pis del bus. Va estendre l'estudi als empleats de correus i va notar que els carters que lliuraven el correu amb bicicleta o a peu també tenien menys atacs a el cor que els sedentaris que el servien darrere dels mostradors. Un apunt: el doctor Morris va morir als 99 anys. Fins gairebé el final de la seva vida va fer exercici sis cops per setmana mitja hora diària (tres dies piscina i tres gimnàs). Deia que aquesta disciplina la va adquirir de petit, quan el seu pare se l'enduia a caminar sis quilòmetres i es guanyava un gelat.

Estic esperançat en que, a l’igual que està passant a Estats Units i Brasil, on l’avenç de la dreta i la ultradreta ha rebut una patacada, passi el mateix aquí per fer-nos obrir els ulls i les eleccions espanyoles serveixin per evitar que el PP i VOX pugui governar el país.

“Vanitas vanitatum, omnia vanitas”. Ens tornem bojos pels ‘M’agrada’ i els “RT” al Twitter i ens creiem importants. No sabem que quan -per la raó que sigui- no diguem res, no ens trobarà a faltar ni Cristu. ☺️

Ahir va ser el ‘Dia Internacional del Cuidador’. Felicitats a tots, cuidadors familiars o professionals, per la seva abnegada feina. Felicitats i moltes gràcies. Sense ells, la Societat no rutllaria. (He dit ‘tots’ i ‘ells’ i hauria de dir totes i elles. El 85% són dones) 🧡