Si l’objectiu és la independència, la mobilització és condició necessària; si l’objectiu és viure amb l’Estatut retallat pel TC, la mobilització és una nosa. Visca Catalunya lliure! #11s2022 📲 youtu.be/iJ1IOcQelRk

L’esperit de Wellington.

Jo no puc parar. No tinc el dret a parar. Vaig agafar aquesta feina assumint totes les conseqüències i he de correspondre. Ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la Presidència de la Generalitat i envers un procés que, per mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya. No ho tornarem a fer: ho estic tornant a fer, i no he deixat de fer-ho. 📲 Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera: rtve.es/rtve/20261016/pla-se…

🔴 Avui, a les 22.30h, entrevista a #La2Cat amb en @jordibaste

En @jordibaste ha vingut a Waterloo per fer un capítol del seu programa “Pla seqüència”, que s’emet demà a les 22.30h a #La2Cat. Hem tingut una conversa més personal que política, en un moment que és molt especial; l’exili que vam emprendre fa nou anys és en el seu tram final i la perspectiva del retorn comença a prendre forma.

És un bon moment per recordar que l'esquerra radical espanyola s'ha aliat sempre amb la dreta radical espanyola per impedir que Catalunya gestioni totes les competències en immigració.

Anar a l’Olympia per escoltar la música i la veu tan bonica de la Maria del Mar Bonet és una delícia; fer-ho en la commemoració dels 50 anys del seu mític concert de l’abril de 1975 és un privilegi; i que hagi tingut aquestes paraules tan sentides en solidaritat amb tots els represaliats, és un honor impossible d’oblidar en la vida. Gràcies, Maria del Mar; i gràcies també @BPenalba per completar una vetllada per al record!

M'han fet un regal molt especial, vingut del Tibet. Representa el Lleó de les Neus, Kang Seng-gue (en tibetà s'escriu ཁངས་སེང་གེ). És un animal mitològic tibetà, símbol d'intrepidesa i destructor d’obstacles. Salta de cim em cim a les muntanyes de l’Himàlaia i tot el Tibet. Viu a glaceres i a la neu i ha esdevingut avui un símbol per la lluita contra els efectes de l’escalfament global. @DalaiLama @Tibparliament @TibetPeople

Al número d'estiu-tardor de la revista @vallesos hi publiquen un reportatge del sabadellenc Josep Solé Coll, primer organista del Vaticà. Precisament, ahir va fer un concert d'orgue a l'església de Sant Josep de Waterloo, on vaig tenir el goig d'escoltar-lo.

S’ha mort Barbara Spinelli, una demòcrata exemplar i compromesa, com el seu pare, el gran Altiero Spinelli. Sempre li agrairé la fraternal rebuda que ens va fer al @EUparliament, després que l’enyorat David Sassoli ens obrís les portes.

No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país. El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre. En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució. Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després. Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament: 1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol. 2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017. 3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada. 4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.

L’1 d’octubre serà, per sempre, el dia que els catalans vam votar independència malgrat la resistència i violència de l’Estat espanyol. És el dia de la victòria rotunda de la unitat. És orgull de país sencer, exemple de democràcia, responsabilitat, civisme, confrotat a l’exemple d’autoritarisme, irresponsabilitat i barbàrie que va donar l’Estat espanyol. És una legitimitat sobre la qual construïm, en un procés irrenunciable i inevitablement democràtic, la independència de Catalunya. Per això encara som aquí. Per això hi serem. Visca Catalunya lliure!

Els polítics reconvertits en influencers no el llegiran i continuaran fent tiktokeries des dels faristols parlamentaris, perquè amb això en fan prou. Prefereixen l'eslògan al discurs. Però per abordar un debat profund sobre l'habitatge i poder adoptar mesures que siguin eficaces de debò, que tinguin capacitat transformadora d'una situació que requereix ser transformada urgentment, és un article molt recomanable. Us recomano que repasseu també un informes que hi tenen molt a veure, i que expliquen algunes de les causes que afecten la política d'habitatge: "Una UE sense infants i sense prou cases": llarsue.onrender.com/ "El capitalisme de la solitud" lasolitud.onrender.com/ "Població, envelliment i futur" envellimenteuropa.onrender.c…